En aquesta entrada mostro, a través d’un diagrama de flux, la relació d’accions, avaluació i objectius que es planteja en la meva intervenció.

Les quatre accions que la configuren estan ideades per ser dutes a terme de forma sincrònica, és a dir, cada una d’elles es realitzarà cada setmana. Aquestes s’iniciaràn la setmana del 18 de Novembre i s’extendran fins a la finalització del pràcticum, la setmana del 13 de gener.

També, adjunto la planificació setmanal de les accions.

https://www.canva.com/design/DAGWweUJ1dw/hxX9IBH5vXzyBZRL1H855A/edit?utm_content=DAGWweUJ1dw&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Plantejar una intervenció que donés resposta a les necessitats que havia detectat no ha estat gens fàcil. Es tracta d’un cas complex. Aplicant un punt de vista sistèmic, l’alumne amb el qual treballaré es troba immers en un entramat de relacions socials que constitueixen cada un dels seus sistemes que, actualment, està repercutint negativament en el seu desenvolupament en l’escola. 

La seva situació a casa és complexa. La naturalesa d’alguns dels seus vincles familiars li minven autonomia. La seva situació econòmica crea unes condicions materials al seu voltant que dificulten la possibilitat de conciliar les tasques acadèmiques en l’espai de la llar. A més, l’alumne, per uns motius de salut, sovint té absències a l’escola. 

La seva predisposició és bona. Cada cop s’ha anat mostrant més implicat en l’escola i amb més bones intencions. Tanmateix, la comunicació amb ell és difícil. Fa l’efecte que és un noi molt complaent amb l’adult. Costa trobar una escletxa de sinceritat o versemblança en el seu discurs. Durant aquestes primeres setmanes, en què he començat a encarregar-me de l’organització setmanal amb ell, afirma sempre comprometre’s amb les tasques que se li encomanen. Explica una realitat  (una rutina, una organització familiar) que, contrastant aquestes informacions amb altres docents, fa dubtar de si és cert. És un noi maco i amb un tracte fàcil amb l’adult, però alhora hermètic i obscur. 

Aquesta conjuntura va ser el punt principal des del qual em vaig plantejar com podia intervenir amb ell. En aquest punt, considero que centrar una intervenció a fixar uns objectius acadèmics ignora una necessitat més implícita però important i urgent: disposar d’un espai on trobar-se amb aquest noi. Em fa l’efecte que, d’ençà que ha arribat a Catalunya, ha anat canviat tant de centre que ha acabat en una desafecció per l’escola. A més, d’ençà que ha arribat al nostre centre, dubto de si se li ha proporcionat un espai regular i sistematitzat per a trobar-se amb un adult. Em refereixo a poder parlar, amb calma, sense exigències d’objectius ni deures. Poder dialogar i expressar-se sense por a la conseqüència. 

La intervenció que he ideat és una resposta a aquesta necessitat. Consisteix, doncs, a oferir-li un doble espai setmanal: per un cantó, un espai formal d’organització acadèmica i establiment d’objectius per a la setmana. Per un altre, un espai de diàleg i expressió que passarà a través de la creació d’un quadern de bitàcola artístic. L’art i la il·lustració és el seu punt fort. I penso que és a través d’aquest espai en què l’alumne pot trobar un vincle amb l’adult que l’acompanya i poder revertir aquests afectes cap a una motivació i autonomia en els estudis.

He volgut esperar una mica per escriure aquesta entrada, ja que el procés que m’ha dut a detectar les necessitats que finalment presentaré en l’informe del repte 2 ha estat una mica complex.

Finalment, puc dir que compto amb una idea clara sobre on cal intervenir en el meu centre de pràctiques. Es tracta d’un cas particular d’un alumne en concret.

Durant les dues primeres setmanes de pràctiques he estat entrant a les aules de primer i segon d’ESO, ja que la meva tutora és la psicopedagoga referent d’aquests dos cursos. Aquestes observacions i acompanyaments a l’aula tingueren la finalitat d’observar els grups i els alumnes, tant col·lectivament com individualment, a fi de detectar algun camp de necessitats.

Passaven els dies i semblava que no sorgia res interessant o, com a mínim, que meresqués una intervenció psicopedagògica. Tanmateix, un alumne en concret m’havia començat a cridar l’atenció, des de ja feia unes setmanes. Jo treballo en aquell centre com a monitor de lleure i durant els esbarjos podia observar-lo passant estones sol al pati i sovint tenia un posat una mica trist i aïllat.

En una conversa inicial amb la meva tutora, vam discutir l’opció de dur a terme una intervenció a escala grupal amb 2n d’ESO, ja que es tracta d’un grup complex i amb problemes de convivència. Tanmateix, aquesta opció resultava difícil d’execturar, ja que les hores de tutoria del grup (hores en què s’hauria de dur a terme la intervenció) se solapen amb el meu horari laboral. A més, em resultava més motivant centrar-me en un altre nivell, com per exemple, l’individual. Vam començar a parlar sobre aquest noi, en Carlos (pseudònim). D’aquestes converses, van sorgir un conjunt de necessitats que podrien ser ateses mitjançant una intervenció psicopedagògica. A més, la complexitat del cas no és tan gran i pot ajustar-se a una intervenció semestral. Es tracta, principalment, d’un alumne amb un context complex que necessita suports per a l’organització i gestió acadèmica.

Així, vam determinar que amb la meva intervenció cobriríem aquesta necessitat, ideant una resposta a escala individual sobre aquest alumne amb la finalitat de poder-lo vincular amb les tasques acadèmiques i amb l’escola i el grup, en general, per tal d’evitar el fracàs escolar.

Hola!

Aquí us deixo l’enllaç a la presentació del meu centre de pràctiques, amb una petita contextualització històrica i educativa, i una breu descripció de les necessitats que, juntament amb la meva tutora de pràctiques, he pogut detecar.

Gràcies per consultar-lo!

Endavant i bona feina a tots.

https://www.canva.com/design/DAGVmGiwsYo/ryXBTYquWCs0HTJOe7VS4Q/edit?utm_content=DAGVmGiwsYo&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton