Durant el període de pràctiques del Màster en Psicopedagogia, he estat immersa en l’acompanyament psicopedagògic d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge en un Centre Psicopedagògic. Els objectius eren, entre d’altres, identificar necessitats educatives i dissenyar intervencions personalitzades que afavorissin el seu desenvolupament integral.

Enfrontant el Repte 2, relacionat amb la identificació de les necessitats educatives específiques dels alumnes amb TEA i TDAH, vaig utilitzar eines d’observació, entrevistes amb la psicòloga del centre, contacte amb les tutores de cada alumne a través de la tutora del centre psicopedagògic i col·laboració estreta amb famílies. Va ser un repte identificar les estratègies més adients, però finalment vaig dissenyar una intervenció individual, que va millorar les seves dificultats individuals de cada alumne en el seu dia a dia.

Durant el pràcticum, he millorat les meves competències en la diagnosi psicopedagògica i la intervenció educativa, destacant l’ús de les entrevistes i la creació de materials adaptats. A més, he enfortit habilitats relacionades amb l’empatia i la comunicació efectiva amb infants i famílies.

He dissenyat activitats d’ensenyament de les habilitats socials per a dos alumnes amb TEA, utilitzant PI per millorar la seva comunicació i creant situacions estructurades per reduir l’ansietat i augmentar la seva independència. I un altre alumne amb TEA, per millorar l’atenció i autocontrol en l’entorn escolar.

Vaig treballar amb els alumnes amb TEA en sessions individuals per millorar la seva comunicació mitjançant PI, facilitant així la seva capacitat per expressar les seves necessitats i desitjos.

He treballat amb tècniques de reforç positiu per reduir conductes inadequades en un infant amb TEA, a través d’una graella conductual.

He establert una relació de confiança amb les tres famílies dels infants amb TEA, escoltant atentament les seves preocupacions i compartint recursos i estratègies que els ajudessin en la seva tasca educativa a la llar i el seu dia a dia. I així poder anar a una des del centre-escola-casa.

Les assignatures sobre teoritzacions de l’aprenentatge i la psicopedagogia educativa, com ara ‘Psicologia de l’Aprenentatge’ i ‘Estratègies d’Intervenció en Dificultats d’Aprenentatge’, m’han proporcionat una base teòrica sòlida per identificar estratègies adaptades als diferents tipus d’aprenentatge de cada alumne, com s’ha vist en l’acompanyament dels estudiants amb TEA i TDAH.

Personalment, considero que el pràcticum ha estat una oportunitat valuosa per enfortir la meva capacitat d’adaptació i la meva competència en la intervenció individualitzada. Tot i això, reconec que la limitació d’hores destinades a les pràctiques ha dificultat una investigació més profunda dels casos de l’alumnat. M’hauria agradat poder dedicar-hi més temps, implicant-me més en les intervencions i realitzant un seguiment més detallat, ja que això hauria ampliat el meu aprenentatge. Malauradament, per motius laborals a l’escola, no he pogut ampliar les hores al centre psicopedagògic. Tot i això, vull destacar que m’ha sorprès gratament l’experiència de treballar en un context tan diferent del que estic acostumada, en un centre psicopedagògic fora de l’àmbit escolar tradicional i amb infants d’edats diferents de les que habitualment atenc (7-12 anys). Ha estat una experiència enriquidora que m’ha permès aprendre molt i compartir coneixements amb tot l’equip i els alumnes.

En conclusió, aquesta experiència de pràctiques m’ha proporcionat una visió més àmplia de la tasca psicopedagògica, augmentant les meves competències en diagnòstic, intervenció i treball en equip. A partir d’aquestes pràctiques, el meu objectiu professional és continuar formant-me en el camp de la intervenció educativa i psicopedagògica, amb l’aspiració de poder contribuir a una educació més inclusiva i adaptada a les necessitats dels alumnes.

En aquesta sessió, vull destacar que he tingut algunes dificultats amb un alumne amb qui focalitzàvem principalment el treball sobre el TEA, centrant-nos en la gestió de l’autocontrol, la paciència i la millora de l’atenció i la concentració. En reflexionar sobre aquesta sessió, m’adono que, tot i que l’objectiu era avançar en aquests aspectes, no vaig poder abordar de manera prou eficient els moments en què es va presentar la conducta inapropiada cap a la companya. Ens va sorprendre que, en parlar amb la família, es va detectar aquesta conducta, ja que esperàvem més progressos en l’autocontrol. Això m’ha fet replantejar si les estratègies utilitzades fins al moment estan sent prou efectives o si cal fer-hi ajustos.

Per tal de modificar aquesta conducta i fer-li entendre que no es pot actuar així amb els companys ni amb ningú, vam organitzar una activitat de reflexió: va escriure una carta demanant disculpes a la seva companya. Aquesta activitat va ser útil per iniciar la reflexió, però en el futur m’agradaria poder dedicar més temps a indagar sobre les causes profundes d’aquest comportament. Potser caldria investigar més a fons les seves emocions i percepcions abans de l’incident per poder dissenyar una intervenció més personalitzada.

Com a equip, considerem que comença a emergir més una conducta disruptiva per cridar l’atenció que no pas els símptomes directes del TEA. Inicialment, l’alumne es va negar a parlar, es va posar trist i no volia explicar el que havia fet, tot i que sabia que s’havia equivocat. Va ser en aquest moment quan vaig adonar-me que, tot i la seva resistència, ell era conscient del seu error. Aquesta observació em va portar a reflexionar sobre com, com a professionals, podem ajudar-lo a identificar millor els seus sentiments i la motivació darrere d’aquestes conductes.

Finalment, va expressar les seves vivències dient que es sentia malament, fins i tot arribant a dir que era “dolent”, sense entendre exactament per què actuava d’aquesta manera ni per què li atribuïen aquesta etiqueta a l’escola. Aquesta afirmació em va fer pensar en la importància de treballar amb ell no només en les conductes visibles, sinó també en la seva autoavaluació i autoestima. Potser hauria estat útil incorporar més activitats que treballessin aquestes emocions de manera més explícita i estructurada.

Per intentar ajudar-lo a comprendre el seu comportament, va fer un dibuix per a la companya demanant-li perdó i reconeixent el seu error, i va voler entregar-li’l personalment. Després, li vam fer reflexionar sobre si aquesta acció era una forma de respectar a l’altre, destacant la importància del respecte mutu entre companys i adults, i com a tots ens agrada ser tractats amb respecte. Per reforçar el missatge, vam posar un curtmetratge sobre l’abús sexual, com a part d’una activitat educativa sobre límits i respecte. Aquí, crec que vaig fer bé d’utilitzar una eina visual com el curtmetratge per transmetre el missatge, però m’he de plantejar si caldria incloure més estratègies que li permetessin connectar més amb l’emoció de la situació.

A més a més, vam afegir a la graella del reforç positiu un nou concepte sobre el respecte cap als companys/es. Reflexionant sobre aquesta incorporació, crec que podria ser útil establir més regles concretes que estiguin relacionades amb el comportament positiu i que incloguin més aspectes emocionals. D’aquesta manera, ell pot prendre més consciència i integrar millor aquesta idea. Aquí em trobo amb un repte: com equilibrar el reforç positiu amb les necessitats d’ajustar conductes més profundes que potser no s’estan treballant directament.

Avaluem que pot existir una mancança de normes i límits a casa que influeixen en el seu comportament. Aquesta observació m’ha fet pensar en com la comunicació i col·laboració amb les famílies són claus en el procés educatiu i terapèutic. Ha estat una experiència que m’ha motivat a reflexionar sobre com puc millorar la coordinació amb la família per establir un pla de treball conjunt més eficient.

Tot i això, vull destacar que és un nen afectuós i, al final de la sessió, es va acomiadar amb petons i abraçades, demostrant afecte i connexió emocional amb l’equip. Això m’ha permès adonar-me que, tot i els reptes, hi ha una part de la seva personalitat que segueix sent molt oberta i afectuosa, i això és un punt de partida important per treballar en altres aspectes del seu desenvolupament. En aquest sentit, crec que he d’aprofitar més aquests moments de connexió emocional per reforçar l’aprenentatge i la relació de confiança amb ell.

En resum, aquesta sessió m’ha donat l’oportunitat de reflexionar sobre la meva pràctica, les estratègies utilitzades i les àrees de millora. Encara que he fet progressos, sé que necessito seguir ajustant les meves intervencions per ser més efectiva en el treball amb aquest alumne, especialment pel que fa a la seva comprensió emocional i les seves relacions amb els altres.

ENTRADA BINGO!

Durant aquests dies tan especials, tots hem gaudit jugant al bingo al centre psicopedagogic!

D’una banda, vam jugar al bingo nadalenc, una versió especial del joc en què es fan servir imatges relacionades amb el Nadal, com arbres de Nadal, galetes, regals, ninots de neu, estrelles, reis mags i camells. Aquest format va permetre crear una experiència creativa i temàtica.

D’altra banda, també vam gaudir del bingo tradicional, on vam treballar aspectes com la disciplina, l’atenció, la tolerància a la frustració i la capacitat de guanyar o perdre amb esportivitat. Però,el més important és passar-ho bé!

També, vam establir les normes del joc, com treure i cridar el número en veu alta i col·locar-lo al lloc corresponent de la cartolina.

A més, vam prendre consciència de les diverses habilitats que es poden desenvolupar a través del bingo, com ara:

• Reconeixement de números i comptatge
• Atenció i concentració
• Desenvolupament de la memòria
• Habilitats socials
• Habilitats matemàtiques
• Respecte per les regles i autocontrol

Totes aquestes competències es van desenvolupar amb èxit durant les activitats.

En resum, el bingo és una eina educativa eficaç per treballar diferents àrees, com les matemàtiques, les habilitats socials i l’atenció, mentre es fomenta l’aprenentatge d’una manera divertida.

BONES NADAL I BONES FESTES COMPANYS/ES!

En aquest últim repte, els alumnes del Centre Psicopedagògic han treballat en activitats personalitzades, ja que cada una d’elles està dissenyada per abordar els objectius específics de les necessitats individuals de cada nen.

Amb un dels alumnes, ens hem centrat en continuar potenciant la concentració. Algunes de les activitats destacades han estat resseguir números, comptar estrelles i classificar paraules. Tot i la seva implicació constant, aquesta setmana hem observat una inquietud una mica més marcada en el seu comportament.

En altres alumnes, s’ha treballat especialment l’expressió oral, fomentant la reflexió i l’aparició d’un ventall d’idees i possibilitats. Mitjançant la imaginació i les seves experiències personals, els infants poden identificar-se amb els personatges de les fotografies que descriuen. Aquest exercici els permet expressar emocions i sentiments relacionats amb les accions que es veuen en les imatges. A través de les seves pròpies vivències, el nen és capaç de reconèixer situacions similars i facilitar així una descripció més rica i detallada.

Finalment, en altres casos, s’ha treballat la capacitat de reflexionar sobre els esdeveniments viscuts durant l’any 2024. Aquest exercici ha permès als infants identificar i comprendre situacions que han tingut lloc tant a l’escola com a casa. Hem descobert casos resolts i d’altres que encara resten per solucionar, però que representen un repte valuós per al seu procés de maduració, tant en l’àmbit educatiu com social.

Pel que fa a l’avaluació, vull destacar que han estat uns dies complicats. Amb l’equip del centre, hem percebut certs retrocessos en aspectes concrets, especialment pel que fa a l’actitud dels alumnes.

Estem decorant el centre amb una temàtica nadalenca molt especial!
Estem plasmant la nostra creativitat a través de la pintura d’estrelles i la creació d’originals arbres de Nadal. Els alumnes s’ho estan passant d’allò més bé treballant en aquesta decoració, i han tingut l’oportunitat de desenvolupar diverses habilitats importants.

Durant aquest procés, els nens han pogut enriquir el seu desenvolupament social, compartint les seves tradicions familiars i del seu entorn més proper. A més, hem observat una millora en la seva atenció i concentració, ja que el Nadal és un moment molt especial per a ells. També s’ha afavorit la comunicació, tant amb els seus companys com amb els adults, ja que ens expliquen tot el que preparen per aquestes festes: la decoració a casa i a l’escola, les nadales que canten, les trobades amb la seva família més llunyana, i tradicions com menjar raïm o fer cagar el tió, entre altres.

Us deixem veure algunes de les meravelles que han creat els alumnes al centre per donar la benvinguda al NADAL!

BON NADAL I BONES FESTES!

En coordinació amb la psicòloga/psicopedagoga del centre, estem observant diversos aspectes en el comportament dels alumnes que ens ajuden a identificar les seves necessitats i àrees de millora.

Alumne J presenta indicis que podrien apuntar a un trastorn de la conducta. Al centre, el seu comportament és generalment adequat i tranquil, però a casa i a l’escola manifesta conductes més desafiants. En breu, començarà un nou tractament mèdic amb l’objectiu de millorar aquesta situació. Una de les seves qualitats destacables és la seva flexibilitat mental i la gran curiositat que demostra, sovint formulant preguntes als seus referents per assegurar-se’n. A més, sempre busca la participació dels altres per obtenir diferents punts de vista. Té una percepció que va més enllà de l’aparença immediata, com es va evidenciar durant l’activitat de descoberta de les vocals: en cada imatge hi havia una vocal amagada, però ell va identificar la possibilitat d’una segona vocal, pensant que una figura d’un pal podia suggerir la “I”. A més, és un gran aficionat de l’arc de Sant Martí, ja que sempre tria els colors dels retoladors seguint aquesta gamma quan realitza activitats, mostrant una clara preferència per aquesta sintonia.

Alumne A, per la seva banda, presenta dificultats en lectoescriptura i comprensió oral. Estem treballant en aquests aspectes mitjançant activitats que l’hi facin sentir-se partícip, com preguntar-li què ha fet durant el cap de setmana, què ha fet a l’escola o a casa. Tot i que sovint respon amb un “no me’n recordo”, li donem exemples perquè pugui evocar records o emocions. En una de les activitats, vam veure un conte que va permetre una major interacció sobre els seus “talismans secrets”. Vam explicar el conte Tiretes pel cor del llibre Superherois en embolics i vam relacionar-lo amb l’activitat dels talismans secrets del llibre Activitats per al desenvolupament de la intel·ligència emocional en el nen. A partir d’aquí, vam parlar sobre com vivim experiències agradables i desagradables, i com una emoció negativa pot transformar-se en positiva. A través d’aquestes preguntes vam ajudar-lo a connectar amb les seves emocions:

• Quina activitat t’ha agradat més i on t’ho has passat molt bé?
• Quina cosa no t’agrada que et facin?
• Quan t’has sentit molt estimat?

La veritat és que van sorgir respostes sorprenents. L’alumne va compartir experiències personals, com el fet que no li agrada menjar certs aliments que li cuina la mare, o que gaudeix molt jugant a futbol amb els seus amics. Així, poc a poc, vam aconseguir avançar en els objectius proposats.

Alumne N mostra una gran curiositat per aprendre i experimentar, cosa que sovint el porta a realitzar accions per comprovar què passa, sense tenir en compte les possibles conseqüències. És important que entengui que cada acció té una conseqüència, fins i tot quan no som conscients d’elles. La seva família ens ha comentat situacions en què, en certs moments, ell mateix nega els fets i després els reconeix, tot i que afirma que no actuava amb mala intenció, ja que la seva curiositat el porta a realitzar experiments. Per això, estem treballant per identificar les diferents conductes que manifesta a casa, a l’escola i al centre psicopedagògic, amb l’objectiu de trobar la millor manera de fer-li entendre que està bé reconèixer els seus actes, però que és fonamental aprendre dels errors i comprendre les seves conseqüències. Així, podrem ajudar-lo a prendre consciència i afavorir el seu benestar.

A més, per treballar en l’autoconeixement, hem realitzat l’activitat “La meva essència”, que ajuda a entrenar la consciència d’un mateix. En aquesta activitat, vam preguntar:

Els resultats d’aquesta activitat han estat molt positius i han contribuït a una millor comprensió d’ell mateix.

En conjunt, el treball en coordinació amb els referents de cada alumne (escola/casa) ens permet avançar en el desenvolupament personal i emocional de cada un d’ells.

Alumne J (26/11/2014)

L’ Alumne J, té 6 anys amb un diagnòstic TEA. Aquest infant té unes necessitats del reforç positiu mitjançant una graella de cares contentes, s’utilitza quan demana permís, escolta, fa les feines, entre d’altres. Ell mateix busca la seva regulació mitjançant la necessitat d’explicar que a fet a l’escola (coses que ha fet bé i coses que no). Però per ell, es molt important verbalitzar-lo i escriure-ho. A més a més, es dona a la família unes normes de comportament, on s’explica les coses que es poden fer a l’escola i coses que no. Així ho reforcen a casa i a l’escola amb la tutora.

Descripció de l’activitat: Joc de taula

Es juga amb una versió adaptada del joc de taula Jenga, anomenada “Barretes Contentes”. En aquesta activitat, els participants han de treure una barreta de la torre sense que caigui. L’objectiu és desenvolupar habilitats com l’autocontrol, l’atenció i la concentració, mentre es respecten les normes del joc. Aquestes normes són: esperar el torn, retirar una sola barreta i no moure la torre. El nen ha d’esperar el seu torn, pensar i seguir les instruccions per garantir que el joc es realitzi de manera ordenada i amb èxit.

Objectius: Gestionar l’autocontrol i Millorar l’atenció i la concentració.

La reflexió personal: Aquesta intervenció busca millorar l’autoregulació emocional, les habilitats socials, tenint en compte les teories de Piaget i Vygotsky. Seguint els principis del constructivisme, s’aposta per un aprenentatge individualitzat i un suport social a través de la col·laboració entre família, escola i professionals. El reforç positiu i l’ús de la graella de “cares contentes” ajuden a l’alumne a identificar els seus èxits i dificultats, mentre que l’ activitat com el joc de Jenga treballen l’autocontrol, l’atenció i la concentració. Tot i això, és important ajustar-les constantment segons l’evolució de l’alumne, especialment amb el diagnòstic de TEA. La flexibilitat i el seguiment continu són claus per garantir l’èxit de la intervenció.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat, per veure com l’alumne gestiona el seu autocontrol, atenció i concentració.
2. Registres de seguiment (com la graella de cares contentes) per documentar els comportaments desitjats i els progressos en l’autoregulació.
3. Feedback de la família i mestres, per conèixer com l’alumne aplica els aprenentatges a casa i a l’escola.

L’avaluació de la intervenció a través del joc de Jenga es fonamenta en observacions concretes, preguntes reflexives i l’anàlisi dels resultats obtinguts en termes d’autocontrol, atenció, concentració i relacions socials. Els indicadors clau per avaluar l’èxit inclouen la satisfacció, la capacitat de seguir normes, l’autocontrol i la interacció positiva amb altres.

Observacions personals: Dificultat en seguir les regles: El nen tenia dificultats per seguir la norma que deia que, un cop tocada una barreta, havia de retirar la que havia tocat. Sovint, tocava una barreta i, de cop, intentava canviar a una altra, reflectint una dificultat per mantenir el focus i seguir la regla establerta.

Alumne A (26/11/2014)

L’alumne A, de 10 anys, està pendent de diagnòstic (TEA o TEL). Aquest infant presenta dificultats en la comprensió i l’expressió. Per aquest motiu, es treballa perquè pugui verbalitzar el que ha passat a l’escola. Tot i que no sap explicar-se amb claredat, en alguns casos pot respondre si se li proporcionen exemples o preguntes més concretes. Tanmateix, sovint amb la seva explicació no sap trobar les paraules adequades per expressar-se.

Descripció de l’activitat:

L’activitat es centra en treballar les emocions a partir de situacions personals viscudes pe l’alumne. Les emocions a tractar inclouen: alegria, tristesa, por, enfado, fàstic i vergonya. La professional guiarà l’alumne perquè identifiqui en quins moments a l’escola o a casa ha experimentat aquestes emocions, i les plasmi per escrit en un full. Per a cada emoció, l’alumne ha d’escriure una frase amb la qual se senti identificat. A continuació, reflexiona sobre exemples concrets de la seva experiència, ja sigui a l’escola amb amics, companys i mestres, o a casa amb la família.

Objectius:

–Desenvolupar habilitats de reconeixement i gestió emocional per afavorir la comprensió i expressió adequada de les emocions.

–Millorar la lectoescriptura i la comprensió oral amb activitats adaptades per estimular la seva capacitat de comprensió i expressió.

La reflexió personal: es fonamenta en la identificació de les seves necessitats prioritàries: la regulació emocional i les habilitats socials. Aquestes necessitats s’han abordat amb un pla d’intervenció realista, ajustat al temps i dinàmiques del centre, amb l’objectiu de promoure la inclusió i millorar l’autoregulació i el desenvolupament socioemocional. L’ús de les teories de Piaget i Vygotsky destaca la importància d’un aprenentatge individualitzat, experiencial i social. Tot i que la teoria constructivista és efectiva, cal una adaptació contínua per a la seva aplicació a un alumne amb necessitats específiques. La col·laboració estreta entre escola, família i professionals és fonamental per aconseguir els millors resultats.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat.
2. Registres de seguiment per documentar els comportaments desitjats i els progressos en comprensió i expressió de les emocions.
3. Feedback de la família i mestres.

L’avaluació de la intervenció a través de les emocions es fonamenta en observacions directes, l’ús d’indicadors específics (satisfacció, identificació emocional, aplicació de tècniques) i l’anàlisi dels resultats a través de feedback continu. Els compromisos i acords adoptats per l’infant són mesurats per l’aplicació pràctica d’allò après i el canvi en el comportament emocional. En aquest cas, es porta a terme de manera satisfactòria.

Observacions personals: L’alumne A mostrava dificultats per identificar les seves emocions i relacionar-les amb situacions concretes a l’escola o a casa. Per ajudar-lo, se li van proporcionar exemples específics, com ara vincular la felicitat amb un moment de joc amb amics. A través d’aquests exemples, va començar a fer algunes connexions entre emocions i situacions.

“Permetre que l’alumnat amb una condició o discapacitat invisible (TEA, TDAH, dislèxia…) tingui dificultats acadèmiques o socials quan el que necessita pel seu èxit són adequacions apropiades i instruccions explícites, no és diferent de no proporcionar una rampa per algú en cadira de rodes”.

Inicialment, quan vaig plantejar-me fer les pràctiques en un Centre Psicopedagògic, vaig tenir molts dubtes, ja que estava fora de la meva zona de confort, especialment en relació amb l’educació infantil, àmbit amb el qual estic més familiaritzada. No imaginava l’ampli ventall de necessitats especials que poden presentar els infants en l’etapa de primària i adolescència.

Aquesta experiència m’està ajudant a ser més observadora, analitzar situacions amb profunditat i relacionar la teoria prèviament adquirida amb els casos reals de l’alumnat. Progressivament, amb el suport de la meva tutora de pràctiques del centre, és psicopedagoga i psicòloga, estic aplicant aquestes connexions teòriques a la pràctica.

Fins ara, aquestes sessions m’han permès reflexionar i analitzar les situacions a través d’un DAFO, identificant les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces en relació amb les intervencions psicopedagògiques. Les sessions al centre són individuals i inicialment vaig planificar treballar amb quatre alumnes; però, finalment, en són tres, ja que encara no he tingut l’oportunitat de treballar amb el quart alumne pel temps limitat d’assistència setmanal al centre.

La justificació per a l’elecció d’aquesta intervenció es basa en la identificació de les necessitats prioritàries dels infants i adolescents amb diagnòstics de TEA i un possible TDAH. Les necessitats més urgents detectades són les dificultats en la regulació emocional, les habilitats socials i el rendiment acadèmic.

Per tot això, el Pla d’Intervenció Psicopedagògic que millor s’adequa a la realitat del Centre Psicopedagògic Can Llong és: “Suport a la Inclusió, Autoregulació i Desenvolupament Socioemocional en Alumnat amb Necessitats Educatives Específiques”.

Subtítol: “Estratègies per a l’Aprenentatge Personalitzat i l’Adaptació Escolar”.

Aquest pla d’intervenció té com a objectiu no només atendre les necessitats educatives dels alumnes amb TEA i TDAH, sinó també construir una base sòlida de confiança i col·laboració entre les parts implicades (alumnes, famílies, professors i professionals). D’aquesta manera, es garanteix que el procés educatiu sigui significatiu, transformador i alineat amb el desenvolupament personal i social dels infants, promovent una inclusió efectiva i respectant les característiques úniques de cada alumne.

Objectius generals:

• Afavorir el desenvolupament emocional i social dels infants.
• Millorar les habilitats cognitives i comunicatives amb iguals i adults.
• Promoure l’autonomia i l’autoregulació dels alumnes.

Objectius específics:

• Desenvolupar habilitats de reconeixement i gestió emocional per millorar la comprensió i expressió d’emocions.
• Millorar la lectoescriptura i la comprensió oral a través d’activitats adaptades que estimulin aquestes capacitats.
• Fomentar l’autocontrol i la paciència, oferint estratègies per gestionar la impulsivitat.
• Incrementar l’atenció i la concentració mitjançant activitats dissenyades per millorar el focus en tasques específiques.
• Preparar l’alumnat per al canvi d’etapa a l’ESO, facilitant la seva adaptació a noves situacions socials i acadèmiques.
• Potenciar la capacitat de maduresa en contextos educatius i socials a través de l’anàlisi i comprensió de situacions del seu entorn.

Aquest enfocament integral busca crear un procés d’aprenentatge adaptat a les necessitats de cada infant, assegurant un desenvolupament equilibrat que connecti l’àmbit educatiu, familiar i social.

M’il·lusiona pensar-hi que puc posar en pràctica millores d’aprenentatge amb l’alumnat!

Bona tarda companys/es

Us adjunto el meu enllaç de Prezi, amb la informació del meu centre estic fent les pràctiques i les necessitats que he detectat detectat,

https://prezi.com/view/ZsX2DZZpT0kFQpdN7YXj/

Moltes gràcies,