Estem decorant el centre amb una temàtica nadalenca molt especial!
Estem plasmant la nostra creativitat a través de la pintura d’estrelles i la creació d’originals arbres de Nadal. Els alumnes s’ho estan passant d’allò més bé treballant en aquesta decoració, i han tingut l’oportunitat de desenvolupar diverses habilitats importants.

Durant aquest procés, els nens han pogut enriquir el seu desenvolupament social, compartint les seves tradicions familiars i del seu entorn més proper. A més, hem observat una millora en la seva atenció i concentració, ja que el Nadal és un moment molt especial per a ells. També s’ha afavorit la comunicació, tant amb els seus companys com amb els adults, ja que ens expliquen tot el que preparen per aquestes festes: la decoració a casa i a l’escola, les nadales que canten, les trobades amb la seva família més llunyana, i tradicions com menjar raïm o fer cagar el tió, entre altres.

Us deixem veure algunes de les meravelles que han creat els alumnes al centre per donar la benvinguda al NADAL!

BON NADAL I BONES FESTES!

En coordinació amb la psicòloga/psicopedagoga del centre, estem observant diversos aspectes en el comportament dels alumnes que ens ajuden a identificar les seves necessitats i àrees de millora.

Alumne J presenta indicis que podrien apuntar a un trastorn de la conducta. Al centre, el seu comportament és generalment adequat i tranquil, però a casa i a l’escola manifesta conductes més desafiants. En breu, començarà un nou tractament mèdic amb l’objectiu de millorar aquesta situació. Una de les seves qualitats destacables és la seva flexibilitat mental i la gran curiositat que demostra, sovint formulant preguntes als seus referents per assegurar-se’n. A més, sempre busca la participació dels altres per obtenir diferents punts de vista. Té una percepció que va més enllà de l’aparença immediata, com es va evidenciar durant l’activitat de descoberta de les vocals: en cada imatge hi havia una vocal amagada, però ell va identificar la possibilitat d’una segona vocal, pensant que una figura d’un pal podia suggerir la “I”. A més, és un gran aficionat de l’arc de Sant Martí, ja que sempre tria els colors dels retoladors seguint aquesta gamma quan realitza activitats, mostrant una clara preferència per aquesta sintonia.

Alumne A, per la seva banda, presenta dificultats en lectoescriptura i comprensió oral. Estem treballant en aquests aspectes mitjançant activitats que l’hi facin sentir-se partícip, com preguntar-li què ha fet durant el cap de setmana, què ha fet a l’escola o a casa. Tot i que sovint respon amb un “no me’n recordo”, li donem exemples perquè pugui evocar records o emocions. En una de les activitats, vam veure un conte que va permetre una major interacció sobre els seus “talismans secrets”. Vam explicar el conte Tiretes pel cor del llibre Superherois en embolics i vam relacionar-lo amb l’activitat dels talismans secrets del llibre Activitats per al desenvolupament de la intel·ligència emocional en el nen. A partir d’aquí, vam parlar sobre com vivim experiències agradables i desagradables, i com una emoció negativa pot transformar-se en positiva. A través d’aquestes preguntes vam ajudar-lo a connectar amb les seves emocions:

• Quina activitat t’ha agradat més i on t’ho has passat molt bé?
• Quina cosa no t’agrada que et facin?
• Quan t’has sentit molt estimat?

La veritat és que van sorgir respostes sorprenents. L’alumne va compartir experiències personals, com el fet que no li agrada menjar certs aliments que li cuina la mare, o que gaudeix molt jugant a futbol amb els seus amics. Així, poc a poc, vam aconseguir avançar en els objectius proposats.

Alumne N mostra una gran curiositat per aprendre i experimentar, cosa que sovint el porta a realitzar accions per comprovar què passa, sense tenir en compte les possibles conseqüències. És important que entengui que cada acció té una conseqüència, fins i tot quan no som conscients d’elles. La seva família ens ha comentat situacions en què, en certs moments, ell mateix nega els fets i després els reconeix, tot i que afirma que no actuava amb mala intenció, ja que la seva curiositat el porta a realitzar experiments. Per això, estem treballant per identificar les diferents conductes que manifesta a casa, a l’escola i al centre psicopedagògic, amb l’objectiu de trobar la millor manera de fer-li entendre que està bé reconèixer els seus actes, però que és fonamental aprendre dels errors i comprendre les seves conseqüències. Així, podrem ajudar-lo a prendre consciència i afavorir el seu benestar.

A més, per treballar en l’autoconeixement, hem realitzat l’activitat “La meva essència”, que ajuda a entrenar la consciència d’un mateix. En aquesta activitat, vam preguntar:

Els resultats d’aquesta activitat han estat molt positius i han contribuït a una millor comprensió d’ell mateix.

En conjunt, el treball en coordinació amb els referents de cada alumne (escola/casa) ens permet avançar en el desenvolupament personal i emocional de cada un d’ells.

Alumne J (26/11/2014)

L’ Alumne J, té 6 anys amb un diagnòstic TEA. Aquest infant té unes necessitats del reforç positiu mitjançant una graella de cares contentes, s’utilitza quan demana permís, escolta, fa les feines, entre d’altres. Ell mateix busca la seva regulació mitjançant la necessitat d’explicar que a fet a l’escola (coses que ha fet bé i coses que no). Però per ell, es molt important verbalitzar-lo i escriure-ho. A més a més, es dona a la família unes normes de comportament, on s’explica les coses que es poden fer a l’escola i coses que no. Així ho reforcen a casa i a l’escola amb la tutora.

Descripció de l’activitat: Joc de taula

Es juga amb una versió adaptada del joc de taula Jenga, anomenada “Barretes Contentes”. En aquesta activitat, els participants han de treure una barreta de la torre sense que caigui. L’objectiu és desenvolupar habilitats com l’autocontrol, l’atenció i la concentració, mentre es respecten les normes del joc. Aquestes normes són: esperar el torn, retirar una sola barreta i no moure la torre. El nen ha d’esperar el seu torn, pensar i seguir les instruccions per garantir que el joc es realitzi de manera ordenada i amb èxit.

Objectius: Gestionar l’autocontrol i Millorar l’atenció i la concentració.

La reflexió personal: Aquesta intervenció busca millorar l’autoregulació emocional, les habilitats socials, tenint en compte les teories de Piaget i Vygotsky. Seguint els principis del constructivisme, s’aposta per un aprenentatge individualitzat i un suport social a través de la col·laboració entre família, escola i professionals. El reforç positiu i l’ús de la graella de “cares contentes” ajuden a l’alumne a identificar els seus èxits i dificultats, mentre que l’ activitat com el joc de Jenga treballen l’autocontrol, l’atenció i la concentració. Tot i això, és important ajustar-les constantment segons l’evolució de l’alumne, especialment amb el diagnòstic de TEA. La flexibilitat i el seguiment continu són claus per garantir l’èxit de la intervenció.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat, per veure com l’alumne gestiona el seu autocontrol, atenció i concentració.
2. Registres de seguiment (com la graella de cares contentes) per documentar els comportaments desitjats i els progressos en l’autoregulació.
3. Feedback de la família i mestres, per conèixer com l’alumne aplica els aprenentatges a casa i a l’escola.

L’avaluació de la intervenció a través del joc de Jenga es fonamenta en observacions concretes, preguntes reflexives i l’anàlisi dels resultats obtinguts en termes d’autocontrol, atenció, concentració i relacions socials. Els indicadors clau per avaluar l’èxit inclouen la satisfacció, la capacitat de seguir normes, l’autocontrol i la interacció positiva amb altres.

Observacions personals: Dificultat en seguir les regles: El nen tenia dificultats per seguir la norma que deia que, un cop tocada una barreta, havia de retirar la que havia tocat. Sovint, tocava una barreta i, de cop, intentava canviar a una altra, reflectint una dificultat per mantenir el focus i seguir la regla establerta.

Alumne A (26/11/2014)

L’alumne A, de 10 anys, està pendent de diagnòstic (TEA o TEL). Aquest infant presenta dificultats en la comprensió i l’expressió. Per aquest motiu, es treballa perquè pugui verbalitzar el que ha passat a l’escola. Tot i que no sap explicar-se amb claredat, en alguns casos pot respondre si se li proporcionen exemples o preguntes més concretes. Tanmateix, sovint amb la seva explicació no sap trobar les paraules adequades per expressar-se.

Descripció de l’activitat:

L’activitat es centra en treballar les emocions a partir de situacions personals viscudes pe l’alumne. Les emocions a tractar inclouen: alegria, tristesa, por, enfado, fàstic i vergonya. La professional guiarà l’alumne perquè identifiqui en quins moments a l’escola o a casa ha experimentat aquestes emocions, i les plasmi per escrit en un full. Per a cada emoció, l’alumne ha d’escriure una frase amb la qual se senti identificat. A continuació, reflexiona sobre exemples concrets de la seva experiència, ja sigui a l’escola amb amics, companys i mestres, o a casa amb la família.

Objectius:

–Desenvolupar habilitats de reconeixement i gestió emocional per afavorir la comprensió i expressió adequada de les emocions.

–Millorar la lectoescriptura i la comprensió oral amb activitats adaptades per estimular la seva capacitat de comprensió i expressió.

La reflexió personal: es fonamenta en la identificació de les seves necessitats prioritàries: la regulació emocional i les habilitats socials. Aquestes necessitats s’han abordat amb un pla d’intervenció realista, ajustat al temps i dinàmiques del centre, amb l’objectiu de promoure la inclusió i millorar l’autoregulació i el desenvolupament socioemocional. L’ús de les teories de Piaget i Vygotsky destaca la importància d’un aprenentatge individualitzat, experiencial i social. Tot i que la teoria constructivista és efectiva, cal una adaptació contínua per a la seva aplicació a un alumne amb necessitats específiques. La col·laboració estreta entre escola, família i professionals és fonamental per aconseguir els millors resultats.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat.
2. Registres de seguiment per documentar els comportaments desitjats i els progressos en comprensió i expressió de les emocions.
3. Feedback de la família i mestres.

L’avaluació de la intervenció a través de les emocions es fonamenta en observacions directes, l’ús d’indicadors específics (satisfacció, identificació emocional, aplicació de tècniques) i l’anàlisi dels resultats a través de feedback continu. Els compromisos i acords adoptats per l’infant són mesurats per l’aplicació pràctica d’allò après i el canvi en el comportament emocional. En aquest cas, es porta a terme de manera satisfactòria.

Observacions personals: L’alumne A mostrava dificultats per identificar les seves emocions i relacionar-les amb situacions concretes a l’escola o a casa. Per ajudar-lo, se li van proporcionar exemples específics, com ara vincular la felicitat amb un moment de joc amb amics. A través d’aquests exemples, va començar a fer algunes connexions entre emocions i situacions.