Durant el període de pràctiques del Màster en Psicopedagogia, he estat immersa en l’acompanyament psicopedagògic d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge en un Centre Psicopedagògic. Els objectius eren, entre d’altres, identificar necessitats educatives i dissenyar intervencions personalitzades que afavorissin el seu desenvolupament integral.

Enfrontant el Repte 2, relacionat amb la identificació de les necessitats educatives específiques dels alumnes amb TEA i TDAH, vaig utilitzar eines d’observació, entrevistes amb la psicòloga del centre, contacte amb les tutores de cada alumne a través de la tutora del centre psicopedagògic i col·laboració estreta amb famílies. Va ser un repte identificar les estratègies més adients, però finalment vaig dissenyar una intervenció individual, que va millorar les seves dificultats individuals de cada alumne en el seu dia a dia.

Durant el pràcticum, he millorat les meves competències en la diagnosi psicopedagògica i la intervenció educativa, destacant l’ús de les entrevistes i la creació de materials adaptats. A més, he enfortit habilitats relacionades amb l’empatia i la comunicació efectiva amb infants i famílies.

He dissenyat activitats d’ensenyament de les habilitats socials per a dos alumnes amb TEA, utilitzant PI per millorar la seva comunicació i creant situacions estructurades per reduir l’ansietat i augmentar la seva independència. I un altre alumne amb TEA, per millorar l’atenció i autocontrol en l’entorn escolar.

Vaig treballar amb els alumnes amb TEA en sessions individuals per millorar la seva comunicació mitjançant PI, facilitant així la seva capacitat per expressar les seves necessitats i desitjos.

He treballat amb tècniques de reforç positiu per reduir conductes inadequades en un infant amb TEA, a través d’una graella conductual.

He establert una relació de confiança amb les tres famílies dels infants amb TEA, escoltant atentament les seves preocupacions i compartint recursos i estratègies que els ajudessin en la seva tasca educativa a la llar i el seu dia a dia. I així poder anar a una des del centre-escola-casa.

Les assignatures sobre teoritzacions de l’aprenentatge i la psicopedagogia educativa, com ara ‘Psicologia de l’Aprenentatge’ i ‘Estratègies d’Intervenció en Dificultats d’Aprenentatge’, m’han proporcionat una base teòrica sòlida per identificar estratègies adaptades als diferents tipus d’aprenentatge de cada alumne, com s’ha vist en l’acompanyament dels estudiants amb TEA i TDAH.

Personalment, considero que el pràcticum ha estat una oportunitat valuosa per enfortir la meva capacitat d’adaptació i la meva competència en la intervenció individualitzada. Tot i això, reconec que la limitació d’hores destinades a les pràctiques ha dificultat una investigació més profunda dels casos de l’alumnat. M’hauria agradat poder dedicar-hi més temps, implicant-me més en les intervencions i realitzant un seguiment més detallat, ja que això hauria ampliat el meu aprenentatge. Malauradament, per motius laborals a l’escola, no he pogut ampliar les hores al centre psicopedagògic. Tot i això, vull destacar que m’ha sorprès gratament l’experiència de treballar en un context tan diferent del que estic acostumada, en un centre psicopedagògic fora de l’àmbit escolar tradicional i amb infants d’edats diferents de les que habitualment atenc (7-12 anys). Ha estat una experiència enriquidora que m’ha permès aprendre molt i compartir coneixements amb tot l’equip i els alumnes.

En conclusió, aquesta experiència de pràctiques m’ha proporcionat una visió més àmplia de la tasca psicopedagògica, augmentant les meves competències en diagnòstic, intervenció i treball en equip. A partir d’aquestes pràctiques, el meu objectiu professional és continuar formant-me en el camp de la intervenció educativa i psicopedagògica, amb l’aspiració de poder contribuir a una educació més inclusiva i adaptada a les necessitats dels alumnes.

Bona tarda companys/es!

En aquestes setmanes i després de fer l’anàlisi de necessitats, he pogut veure que, tot i que el centre compta amb una educació exemplar en qüestió a idiomes, metodologies i projectes, hi ha una gran falta de recursos humans per poder atendre a tot l’alumnat amb diferents dificultats.

Seguit d’això, falta un seguiment continu de l’estat de cada alumne. Arrel d’aquest problema, tampoc es pot gestionar temps a donar eines i suport als alumnes que ho necessiten. Un gran problema de l’alumnat és el seu estat emocional perquè moltes vegades no saben de quina manera gestionar les seves emocions en relació als companys i inclús a nivell personal i familiar.

La millora que estic planificant va en relació a destinar sessions (jo ho posaré en pràctica de manera individual però es podria traslladar a fer-ho grupal) per donar eines i recursos als alumnes que ho necessitin arrel d’un sentiment: L’ANSIETAT.

L’ansietat infantil és una resposta natural del cos davant situacions que el nen percep com a amenaçadores, fins i tot si no són reals. Es produeix quan el cervell activa el sistema de “lluita o fugida” en tots els àmbits de la vida. Això pot provocar símptomes físics (com tremolors, suor, o mal de panxa), emocionals (com por intensa o irritabilitat), i conductuals (com evitar situacions). És necessari dotar d’eines als alumnes respecte a aquest sentiment i fer-los conscients del que és.

Seguim treballant!

“IFEmocions”, com s’ha mencionat en l’anterior entrada al Folio, és una intervenció destinada a fomentar el desenvolupament de les competències emocionals dels alumnes de l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) a l’Institut Montilivi.

La intervenció consta de diverses dinàmiques participatives, experiencials i reflexives dissenyades específicament per als discents de l’IFE que es realitzaran en sessions setmanals durant els mesos de novembre i desembre. En aquest sentit, cal tenir en compte que el temps per dur a terme la intervenció és limitat i que, per tant, un dels punts febles de la intervenció és la dificultat per treballar mancomunadament amb la resta de professionals.

Així mateix, aquesta proposta vol donar un gran pes a la seva avaluació, considerant tres moments clau (inicial, processual i final) i volent triangular la informació amb diferents instruments com rúbriques d’autoavaluació i observacions estructurades.

La següent infografia intenta oferir una visió general de la planificació de la intervenció, mostrant els elements clau de manera organitzada.

Bona tarda, en aquesta entrada comparteixo la infografia que he dut a terme en relació al meu projecte.

A continuació, també adjunto l’enllaç del Canva directe per tal de visualitzar la infografia amb més claredat. https://www.canva.com/design/DAGW3fWev3w/WoZzDSpMIXKVqf8TK1fQjQ/edit?utm_content=DAGW3fWev3w&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Al FAR, de Manresa, s’observa una clara importància en relació amb el tema de la sexualitat. A l’etapa dels 16 als 24 anys, s’aprecia una transició crucial en la vida de les persones. D’aquesta manera, una educació sexual de qualitat ha de proporcionar informació clara i basada en l’evidència sobre la salut sexual, les relacions afectives, el consentiment, els drets sexual i la diversitat de gènere i orientacions sexuals.

Així, ja que els adolescents es troben enmig d’una etapa de descobriment i exploració, és molt important que tinguin accés a la informació necessària, per tal de prendre decisions sexuals conscients, informades i responsables. A més a més, el fet d’abordar aquests aspectes, ajuda a prevenir possibles situacions de malestar emocional, violència de gènere i relacions tòxiques.

Gràcies a les observacions del centre i l’entrevista duta a terme, es percep una manca d’informació i activitats destinades a aquest tema. Per aquest motiu, existeix una necessitat urgent d’ampliar aquests recursos per tal d’assegurar un abordatge més efectiu.

Per tant, és vital comprendre la importància d’aquest. Així, cal proporcionar el suport adequat. En aquest cas, es pretén desenvolupar un programa per a alumnes d’entre 16 i 24 anys, mitjançant la incorporació de diverses activitats reflexives i dinàmiques i els recursos adequats. Doncs, les activitats estan relacionades amb els objectius predefinits, per tal de garantir una integració i relació directa amb les demandes educatives dels alumnes del centre.

“Permetre que l’alumnat amb una condició o discapacitat invisible (TEA, TDAH, dislèxia…) tingui dificultats acadèmiques o socials quan el que necessita pel seu èxit són adequacions apropiades i instruccions explícites, no és diferent de no proporcionar una rampa per algú en cadira de rodes”.

Després d’uns dies donant voltes a l’anàlisi de necessitats detectades, s’ha arribat a una proposta d’intervenció definitiva per a la realització d’aquest pràcticum: la implementació d’un programa d’educació emocional en format de píndoles formatives, dirigit als estudiants de primer i segon curs de l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) de l’Institut Montilivi.

L’elecció d’aquesta proposta final ha estat el resultat d’un procés de reflexió col·laborativa i mancomunada amb la tutora de pràctiques, el qual ha suposat sospesar de diversos factors per garantir que la intervenció s’ajusti a les necessitats i realitats del centre i de l’IFE. Alguns d’aquests aspectes han estat: les limitacions temporals imposades pel període de pràctiques, l’alineació amb els propòsits i objectius educatius establerts per l’IFE, la integració amb les tasques docents existents, la possibilitat de trobar temps i espais per debatre amb el conjunt de professionals… En aquest sentit, s’ha adoptat un posicionament col·laboratiu per tal de recollir la veu dels professionals de l’àmbit.

Així doncs, tot i que idealment es prioritzava la realització d’un assessorament per a l’aplicació de l’ensenyament multinivell, la proposta final ha estat una altra: el desenvolupament de les competències emocionals a l’alumnat de primer i segon curs de l’IFE. En aquest sentit, encara que no s’adopta el model col·laboratiu que es volia seguir en un inici, la proposta beneficia directament els estudiants, que són els usuaris finals del sistema educatiu.

Aquesta proposta es basa en una necessitat identificada gràcies als diferents instruments de recollida d’informació, a partir dels quals es va detectar la manca de recursos per part del cos docent per afrontar situacions de desregulació emocional. Tanmateix, tal com la cap del departament va expressar, enguany no s’han detectat alumnes explosius. Per això, podem dir que s’adopta un enfocament preventiu, ja que busca dotar els estudiants d’eines abans que sorgeixin situacions que denotin una falta de competències emocionals per part del grup discent.

A més, és important mencionar que la proposta també s’alinea amb la finalitat d’aquest i de la resta d’Itineraris Formatius Específics que és “incrementar l’autonomia personal dels i les alumnes i afavorir l’assoliment de competències professionals que facilitin la transició a la vida adulta i la inclusió social i laboral” (Departament d’Educació, 2024, p. 1).

La proposta, en definitiva, se centra a introduir l’educació emocional, una àrea sovint descuidada però crucial per al desenvolupament integral dels estudiants (Bisquerra i Pérez, 2014). Així, a partir de l’establiment d’un seguit d’objectius alineats amb el model pentagonal de les competències emocionals del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), es busca, mitjançant dinàmiques breus, proporcionar als estudiants eines pràctiques per millorar la seva consciència emocional, regulació emocional, autonomia personal, competència social i habilitats de vida per al benestar…

A continuació us presento una imatge que pretén recollir les grans idees de la proposta.

Bibliografia utilitzada

Bisquerra, R., i Pérez, N. (2014). Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència  [Arxiu PDF]. https://www.ub.edu/grop/wp-content/uploads/2014/03/rafel-i-nuria.pdf

Departament d’Educació. (2024). Itineraris Formatius Específics [Arxiu PDF]. https://www.gencat.cat/ensenyament/eac/pdf/ETAPA_IFE_CA.pdf

Inicialment, quan vaig plantejar-me fer les pràctiques en un Centre Psicopedagògic, vaig tenir molts dubtes, ja que estava fora de la meva zona de confort, especialment en relació amb l’educació infantil, àmbit amb el qual estic més familiaritzada. No imaginava l’ampli ventall de necessitats especials que poden presentar els infants en l’etapa de primària i adolescència.

Aquesta experiència m’està ajudant a ser més observadora, analitzar situacions amb profunditat i relacionar la teoria prèviament adquirida amb els casos reals de l’alumnat. Progressivament, amb el suport de la meva tutora de pràctiques del centre, és psicopedagoga i psicòloga, estic aplicant aquestes connexions teòriques a la pràctica.

Fins ara, aquestes sessions m’han permès reflexionar i analitzar les situacions a través d’un DAFO, identificant les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces en relació amb les intervencions psicopedagògiques. Les sessions al centre són individuals i inicialment vaig planificar treballar amb quatre alumnes; però, finalment, en són tres, ja que encara no he tingut l’oportunitat de treballar amb el quart alumne pel temps limitat d’assistència setmanal al centre.

La justificació per a l’elecció d’aquesta intervenció es basa en la identificació de les necessitats prioritàries dels infants i adolescents amb diagnòstics de TEA i un possible TDAH. Les necessitats més urgents detectades són les dificultats en la regulació emocional, les habilitats socials i el rendiment acadèmic.

Per tot això, el Pla d’Intervenció Psicopedagògic que millor s’adequa a la realitat del Centre Psicopedagògic Can Llong és: “Suport a la Inclusió, Autoregulació i Desenvolupament Socioemocional en Alumnat amb Necessitats Educatives Específiques”.

Subtítol: “Estratègies per a l’Aprenentatge Personalitzat i l’Adaptació Escolar”.

Aquest pla d’intervenció té com a objectiu no només atendre les necessitats educatives dels alumnes amb TEA i TDAH, sinó també construir una base sòlida de confiança i col·laboració entre les parts implicades (alumnes, famílies, professors i professionals). D’aquesta manera, es garanteix que el procés educatiu sigui significatiu, transformador i alineat amb el desenvolupament personal i social dels infants, promovent una inclusió efectiva i respectant les característiques úniques de cada alumne.

Objectius generals:

• Afavorir el desenvolupament emocional i social dels infants.
• Millorar les habilitats cognitives i comunicatives amb iguals i adults.
• Promoure l’autonomia i l’autoregulació dels alumnes.

Objectius específics:

• Desenvolupar habilitats de reconeixement i gestió emocional per millorar la comprensió i expressió d’emocions.
• Millorar la lectoescriptura i la comprensió oral a través d’activitats adaptades que estimulin aquestes capacitats.
• Fomentar l’autocontrol i la paciència, oferint estratègies per gestionar la impulsivitat.
• Incrementar l’atenció i la concentració mitjançant activitats dissenyades per millorar el focus en tasques específiques.
• Preparar l’alumnat per al canvi d’etapa a l’ESO, facilitant la seva adaptació a noves situacions socials i acadèmiques.
• Potenciar la capacitat de maduresa en contextos educatius i socials a través de l’anàlisi i comprensió de situacions del seu entorn.

Aquest enfocament integral busca crear un procés d’aprenentatge adaptat a les necessitats de cada infant, assegurant un desenvolupament equilibrat que connecti l’àmbit educatiu, familiar i social.

M’il·lusiona pensar-hi que puc posar en pràctica millores d’aprenentatge amb l’alumnat!