Afegeixo aquesta entrada més que res a tall anecdòtic.

El divendres 20 de desembre vaig participar en l’amic invisible de 1r d’ESO A, el grup del Carlos i amb el que he estat entrant a l’aula tots aquests mesos. A part, són el grup que jo he tingut com a monitor de lleure des de 4t de primària.

En Carlos no va venir, però va fer arribar al centre el regal que havia preparat per al seu amic invisible. Es tractà d’un dibuix molt gran d’un lleó.

M’agrada ressaltar aquesta anècdota com a símptoma de la bona sintonia d’en Carlos amb els seus companys, i de la bona predisposició a cuidar el vincle que ha generat amb ells.

Ens situem el divendres 13 de Desembre, penúltim divendres del trimestre. Abans d’iniciar el relat d’aquesta sessió de programació, és necessari aportar cert context de la situació de l’alumne. Durant aquella setmana (la del 9 al 13 de Desembre) la meva companya de pràctiques em va informar que hi havia informacions sobre en Carlos que havia de saber. M’ho va comentar el dilluns, després de la reunió de la CAEI, reunions a les quals jo ja no assisteixo a causa del suport d’aula que faig a Visual i Plàstica.

Així, el dia següent, la meva tutora m’informa que en Carlos està pendent d’una intervenció quirúrgica molt delicada relacionada amb la seva cardiopatia i que la setmana que ve començarien les proves per estudiar-ne la viabilitat. Si aquesta intervenció no fos viable, en Carlos potser hauria de començar a estudiar mitjançant una atenció domiciliària.

Amb aquesta informació, el divendres 13 vaig treure’l de l’aula per anar a fer la nostra programació setmanal.

Em vaig trobar a un Carlos completament bloquejat. Mostrava clars símptomes d’ansietat, li tremolava el pols i li costava parlar. Em va dir que tenia molta por de l’operació i es va sincerar i em va explicar que no havia fet res de feina a casa. En aquell moment, vaig descartar el fet de fer una programació setmanal, ja que va ser evident que aquesta no tenia cap sentit. En lloc d’això, vaig agrair-li la sinceritat i vaig explicar-li que el més important era que ell trobés la manera d’estar tranquil i cuidar-se. Que tot aniria bé, i que dels deures ja ens en preocuparem més endavant. Després de conversar una mica més, vaig deixar que tornés a l’aula.

Durant tota la setmana següent no va venir a l’escola.

29/11/2024

El director del centre m’ha comunicat que volia parlar amb mi per la meva idea de producte a elaborar. Un cop he parlat amb ell avui, m’ha fet veure que explorar el benestar emocional del docent era un tema complicat, ja que podria crear situacions complexes i tenses. Li he comentat que li donaria una volta per veure de quina manera podia adequar el contingut a la necessitat present del centre, perquè la meva intenció és poder crear quelcom que els hi sigui útil.

Un cop he acabat les pràctiques del dia d’avui, he reflexionat sobre què podia fer i de quina manera podia modificar la meva proposta perquè s’adeqüés més a la realitat i que fos útil. Hi ha molts temes que poden afectar el benestar emocional, així que fent una mica de cerca sobre els temes més destacats que poden estar incidint. D’entre aquests temes, n’hi ha un que he considerat molt interessant: El comportament de l’alumnat a l’aula. En aquest sentit, he cregut convenient fer aquesta adaptació, de tal forma que el producte a elaborar finalment sigui una càpsula formativa oferint recursos als docents per poder millorar la  seva gestió amb relació amb el comportament de l’alumnat a l’aula.

25/11/2024

Després de poder comunicar la meva intenció del projecte al centre, em va comentar la meva tutora de pràctiques que havia de consultar al director el fet de poder indagar sobre el benestar emocional del docent. 

He cregut convenient, després de fer la lectura de les necessitats esmentades pels docents i per la mateixa psicopedagoga del centre, poder elaborar material d’autoformació pel professorat sobre el benestar emocional i pautes per millorar-ho. Inicialment, no m’havia plantejat que el meu producte resultés així, però m’he hagut d’adequar al centre, a la seva realitat i a la realitat que visc jo. 

En aquest sentit, he pensat que seria útil poder elaborar quatre carpetes compartides, cadascuna de les quals contingui informació relacionada amb el benestar emocional. En aquest sentit, aquestes podrien ser: benestar emocional, comunicació, activitat i autoconeixement. 

Durant la setmana del 9 al 13 de desembre vaig dur a terme un parell d’accions per tal de fer un seguiment de l’estat actual de l’alumne en relació al seu grup.

Per a satisfer aquest propòsit, vaig emprar dos instruments (detallats en l’informe R3).

• Entrevista amb l’alumne: vam realitzar una petita entrevista de 11 minuts el dilluns, durant l’horari de visual i plàstica. Un cop vam acabar el cercle cromàtic (entrada anterior), vaig demanar al Carlos que m’acompanyés deu minuts a fora de l’aula. Vam seure en un petit seminari i vam conversar sobre com es trobava a l’escola actualment.
• Registre d’observació: emprant la taula propostada com a I4 en el R3. Vaig realitzar l’observació durant la primera hora de Visual i plàstica, mentre en Carlos treballava conjuntament amb els companys que havien de finalitzar alguna tasca.

Resultats i valoració. 

• Entrevista: La conversa va transcórrer per diversos temes. Vam parlar dels seus orígens i de com era l’escola al Perú, vam parlar de la família i la seva relació amb els seus companys… I finalment, vam parlar de l’escola actualment. En comparació amb experiències passades en altres centres, assegurà volser-se quedar a l’escola mucho tiempo.  Fragment de la transcripció:00:04:07 Orador 1

  ¿Y ahora que has arribat al costa i llobera, como como te sientes en esta escuela, te agrada? Estàs bé amb els companys?

  00:04:14 Orador 2

  Pues sí.

  00:04:18 Orador 1

  I t’agradaria quedar-te en aquesta escola?

  00:04:20 Orador 2

  Mucho tiempo.

  00:04:22 Orador 1

  Quines coses t’agraden d’aquesta escola?

  00:04:25 Orador 2

  Los compañeros, los profesores, todos… los compañeros porque me tratan bien… Juegan conmigo, se rien… nos contamos chistes, se rien todos. Y en la mesa también nos reímos, pero después podemos hacer deberes y pues los profesores porque son buenos, son amables, me caen bien. No como los anteriores que me molestaban y tenía miedo y ya no quería ir.

• Pel que fa a la rúbrica d’avaluació, vaig poder constatar que l’alumne obté puntuacions altes en 3 dels 4 ítems que la conformen.

Aquesta avaluació, per petita que sigui, demostra que l’alumne ha experimentat una millora en relació al grup. No puc determinar que aquesta millora es degui als efectes concrets d’alguna acció, però com a mínim es constata un canvi des de que vaig rebre el cas per part de l’EAD.

Escric aquesta entrada per relatar una de les sessions de visual i plàstica en la qual dono suport a l’alumne. Aquesta sessió serveix per il·lustrar una mica el què està sent la meva intervenció amb l’alumne i les condicions i realitats que he de gestionar.

Seguint la intenció que l’alumne construís el seu propi quadern de bitàcola (en el que pogués explicar el seu dia a dia, a casa i a l’escola), vaig pensar que la sessió del dia 9 de desembre seria ideal per endinsar-nos de cap en aquesta tasca. Així ho vaig considerar per dos motius: per un cantó, l’alumne ja tenia acabat l’autoretrat (exercici que ens va servir per començar a esbossar una descripció personal seva i en la que van aflorar alguns significats sobre la seva identitat) i, per un altre cantó, aquell dilluns la mestra de l’assignatura no hi era al centre. Per tant, els alumnes tenien dues hores de guardia. Vaig pensar, en conseqüència, que podria endur-me a en Carlos (recordo que aquest és el seu pseudònim) i treballar en privat amb ell.

Tanmateix, vaig rebre la indicació per part del mestre de guàrdia de què els alumnes que tinguessin algunes feines per acabar, les acabessin. En Carlos havia d’acabar el cercle cromàtic. El cercle cromàtic és una representació circular que en el qual els colors primaris i els seus derivats s’ordenen en files i columnes i l’alumne els ha d’obtenir a partir dels tres colors primaris, el blanc i el negre.

Aquesta situació em va posar entredit. La mestra de Visual i plàstica sempre exposa al menjador del centre els millors treballs de cada alumne i en Carlos té un gran potencial per les arts plàstiques. Per tant, havia de triar si finalitzar el cercle amb l’alumne i, doncs, donar-li l’oportunitat d’assolir les tasques curriculars i poder presentar la seva obra davant dels companys, o endur-me’l per començar a esbossar el nostre projecte. Aquesta dicotomia, per simple que sembli, amaga una profunda reflexió que m’està travessant durant totes aquestes pràctiques. Sento que el meu projecte, en un pla teòric, pot pecar d’ambiciós i està en poca consonància amb les condicions que envolten a l’alumne. Pretenc dur a terme un conjunt d’accions per les quals només tinc accés durant les hores de Visual i plàstica, ja que l’alumne ja no pot sortir més hores de l’aula. En aquest espai de temps, sento que he de valorar (en una relació de costos-beneficis) què necessita més l’alumne: si el seguiment del projecte d’intervenció, o la consumació de les tasques que el vinculen al currículum compartit amb tothom.

Aquesta contradicció m’està fent veure què, potser, a aquest alumne (dintre del context que té i dels dies que ve a l’escola) se’l pot ajudar més si aconseguim que, per exemple, el seu cercle cromàtic sigui seleccionat entre els millors de la classe. Així doncs, vaig decidir seure amb ell a l’aula, i finalitzar junts el cercle cromàtic, tot compartint una agradable conversa.

Aquesta entrada relata l’acció que vaig haver de realitzar amb l’alumne el divendres 29 de novembre de 10 a 11:00 (horari inicialment destinat a la programació setmanal) però que finalment vaig haver de dividir per a que pogués acabar l’examen de socials que no va poder realitzar durant els dies que va faltar a l’escola.

La meva tutora de pràctiques em va donar un examen que (tot i tenir un PI de contingut) era força extens i amb preguntes molt concretes sobre la matèria. L’examen constava d’unes quatre pàgines i un total de 12 preguntes. L’examen només tenia les quatre primeres preguntes contestades.

Vaig seure amb l’alumne a l’aula on habitualment fem la programació setmanal i vaig donar-li uns minuts perquè es mirés l’examen i decidís si volia començar per alguna pregunta en concret. L’alumne es va mostrar indecís i vaig veure que no tenia gens estudiats els continguts. Seguint la recomanació de la meva tutora de pràctiques, vam obrir el document dels apunts per fer l’examen amb suport.

L’alumne no havia estudiat pràcticament res, però, alhora, va demostrar dificultats per raonar sobre algunes preguntes. Vaig prendre’m l’activitat no tant com un examen sinó com un repàs de la matèria mitjançant un conjunt d’activitats. Per tant, vam anar llegint junts els anunciats i combinant la consulta als apunts i les meves explicacions, vam anar contestant les preguntes. Algunes d’elles, directament, les vaig descartar.

Un cop finalitat l’examen va entregar-se’l a la meva tutora i vaig comentar-li com havíem procedit. Vam acordar que aquests exàmens necessitaven d’una adaptació molt major.

A continuació, aporto fotografies de l’examen en qüestió:

Abans de tot, vull aclarir que l’última entrada al meu Folio (a la qual li manca la descripció de capçalera) relata la programació setmanal que vaig realitzar amb l’alumne el dia 8 de novembre i que, a partir d’aquí, es relataran les accions posteriors.

En aquesta entrada, per tant, exposaré la programació setmanal que vam dur a terme el divendres 29 de novembre. Aquesta sessió de programació ocorre dues setmanes més tard de l’última, ja que ni el divendres 15 ni el divendres 22 de novembre vam poder realitzar-la. Els motius: absències de l’alumne. El divendres dia 15, l’alumne no es va presentar a l’escola fins a la tercera hora del matí i no vaig saber-ne els motius. La setmana següent (del 18 al 22 de novembre) l’alumne va faltar tota la setmana, tal com es narra en l’entrada que porta per títol: Primera setmana d’implementació del projecte d’intervenció. 

Així doncs, ens ubiquem al divendres 29 de novembre. Els objectius que vam establir en l’última programació setmanal foren:

• Anglès: fer 10 fitxes a classe i fer 7 fitxes a casa.
• Tecnologia: aconseguir una ampolla de plàstic petita per a la construcció d’una làmpada.
• Socials: Estudiar el tema de l’Atmosfera.

Tanmateix, abans d’iniciar la programació setmanal, la meva tutora de pràctiques em va comentar que hauríem de destinar aquella hora a acabar l’examen de l’atmosfera, ja que degut a les absències intermèdies no va poder fer. Vam dedicar, 45 minuts a acabar l’examen (que relataré més extensament en una entrada posterior) i els 15 minuts restants a la programació de la setmana.

Avaluació dels objectius establerts:

• Anglès: l’alumne va assegurar haver finalitzat totes les tasques tot i que, segons ell, aquestes les tenia a casa i no me les podia mostrar.
• Tecnologia: segueix sense portar cap objecte, ja que no en tenia per casa.
• Socials: exposaré l’avaluació d’aquest objectiu en una entrada posterior.

L’alumne segueix mostrant un comportament habitual. Assegura haver finalitzat les tasques que acordem, però no mostra cap evidència al respecte. Entenc que els motius que li causen les absències poden justificar el no fer les tasques de l’escola, però (tot i insistir a demanar-li sinceritat) l’alumne assegura tindre temps, espais i energia a casa per fer-les. Percebo el discurs com a poc versemblant, però romanc a l’espera de constatar-ho a través d’altres programacions.

Les condicions que travessen l’alumne em dificulten complir totes les tasques que jo m’havia proposat i veig com els espais de programació setmanal s’han de comprimir per donar cabuda a altres obligacions. Intento construir amb ell espais de diàleg i reflexió sobre les tasques escolars (tal com havia proposat) però les exigències de l’escola em dificulten complir-ho. Finalment, vam establir uns petits objectius de cara a la pròxima setmana:

• Anglès: continuar amb les fitxes de vocabulari. No vam acordar un nombre perquè l’alumne no se’n recordava de quantes fitxes li havien donat per fer a casa.
• Tecnologia: continuar buscant els objectes.

Com a evidència, aporto un enllaç de Google Sheets en el què he replicat la taula que fem servir per programar la setmana i establir els objectius. Opto per aquest format ja que les imatges es pugen en molt mala ressolució, i aportar l’enllaç de la propi document en el que treballa l’alumne vulnera la seva privacitat, en tant que apareix el seu nom i el seu correu electrònic.

Enllaç: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1JMYTLpgmwLR9Ba_HcO-xd5beOU7Im9JswvAvNPMXEkM/edit?gid=0#gid=0

Les entrades que tinguin per títol: Programació setmanal – data, estaran orientades a descriure, reflexionar, avaluar i aportar les evidències relatives a les sessions de Programació setmanal, un dels dos eixos vertebradors de la proposta d’intervenció amb en Carlos.

Descripció de l’activitat: La programació setmanal és una sessió d’una hora a la setmana en la qual jo i en Carlos ens reunim per tal de fer un repàs de la setmana, establir quines són les tasques i els objectius que haurem de prioritzar de cara a la setmana que ve, així com fer un repàs dels objectius establerts durant la setmana anterior. Aquesta programació es deixa per escrita en una graella de Google Sheets.

Objectiu: Establir una priorització d’objectius per a la setmana següent i avaluar la consecució d’objectius establerts en la setmana anterior.

D’aquesta sessió de planificació se’n van despendre els següents acords amb l’alumne:

• Anglès: fer 10 fitxes a classe i fer 7 fitxes a casa.
• Tecnologia: aconseguir una ampolla de plàstic petita per a la construcció d’una làmpada.
• Socials: Estudiar el tema de l’Atmosfera.

En la graella es poden observar altres tasques anotades per a les altres assignatures, tanmateix, vam decidir centrar-nos en aquestes tres.

Essent la primera sessió de planificació que realitzàvem dintre del pla d’intervenció amb en Carlos, vaig decidir prioritzar un nombre petit d’objectius, però que fossin assequibles per a l’alumne. Durant aquesta sessió, l’alumne es va mostrar compromès amb els objectius establerts i va explicar-me que a casa disposava de les condicions adequades per a l’estudi i els deures. Personalment, sento que en Carlos és un noi afable el qual facilita el tracte amb l’adult. Tanmateix, sospito de la versemblança d’algunes coses que em diu, així com del compromís que mantindrà amb les tasques.

Aquesta entrada suposa una prolongació de l’entrada: Anem prenent rumb, publicada el dia 1 de Desembre de 2024, ja que aquesta la vaig escriure sense tenir en compte l’estructura formal de les entrades i vaig oblidar aportar les evidències necessàries.

En situem, per tant, en la setmana del 25 al 29 de Novembre. Durant aquella setmana, tenia programada dues accions a realitzar:

• Suport a l’aula de Visual i Plàstica (dll. 25): Durant aquestes hores de suport vam estar construint l’auto-retrat. 
• Programació setmanal (dv. 29): La planificació setmanal és l’espai del que disposem setmanalment per tal d’organitzar les tasques de la setmana i establir els objectius, que seran avaluats la setmana que ve.

Construcció de l’autoretrat: 

Aquesta activitat s’inscriu dintre del currículum de Visual i plàstica i hem decidit vincular-la a la proposta d’intervenció amb en Carlos.  Seguint les orientacions exposades a l’R2, una estratègia fonamental per a adherir a l’alumne al centre és fomentar i donar suport a aquelles àrees que interpel.lin els punts d’acoratge identidicats: en aquest cas, el seu potencial artístic.

Dins d’aquest marc, vam decidir que jo acompanyaria a en Carlos durant les hores de visual i plàstica i començariem a construir el seu propi quadern de bitàcola, subjecte a avaluació per a l’assignatura. Com a primer pas, vam incorporar la construcció de l’autoretrat, el qual ja havien començat a desenvolupar.

Avaluació de l’activitat: S’observa com l’alumne, tot i mostrar un gran potencial per a les arts plàstiques, denota poca motivació per a les tasques acadèmiques proposades a l’aula. Cal ‘estar-s’hi molt a sobre’ per a què comenci l’activitat. Tanmateix, es mostra agrait de la companyia i el suport i, de mica en mica, va anar obrint-se al diàleg  i a la comunicació. Personalment, estic satisfet amb com va desenvolupar-se l’activitat, ja que va ser un espai en el què vaig poder obtenir algunes informacions sobre com se sent en relació a l’escola, a ell mateix i a la seva salut.

Evidència: 

Avaluació: