Bona tarda, en aquesta entrada comparteixo la infografia que he dut a terme en relació al meu projecte.

A continuació, també adjunto l’enllaç del Canva directe per tal de visualitzar la infografia amb més claredat. https://www.canva.com/design/DAGW3fWev3w/WoZzDSpMIXKVqf8TK1fQjQ/edit?utm_content=DAGW3fWev3w&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Al FAR, de Manresa, s’observa una clara importància en relació amb el tema de la sexualitat. A l’etapa dels 16 als 24 anys, s’aprecia una transició crucial en la vida de les persones. D’aquesta manera, una educació sexual de qualitat ha de proporcionar informació clara i basada en l’evidència sobre la salut sexual, les relacions afectives, el consentiment, els drets sexual i la diversitat de gènere i orientacions sexuals.

Així, ja que els adolescents es troben enmig d’una etapa de descobriment i exploració, és molt important que tinguin accés a la informació necessària, per tal de prendre decisions sexuals conscients, informades i responsables. A més a més, el fet d’abordar aquests aspectes, ajuda a prevenir possibles situacions de malestar emocional, violència de gènere i relacions tòxiques.

Gràcies a les observacions del centre i l’entrevista duta a terme, es percep una manca d’informació i activitats destinades a aquest tema. Per aquest motiu, existeix una necessitat urgent d’ampliar aquests recursos per tal d’assegurar un abordatge més efectiu.

Per tant, és vital comprendre la importància d’aquest. Així, cal proporcionar el suport adequat. En aquest cas, es pretén desenvolupar un programa per a alumnes d’entre 16 i 24 anys, mitjançant la incorporació de diverses activitats reflexives i dinàmiques i els recursos adequats. Doncs, les activitats estan relacionades amb els objectius predefinits, per tal de garantir una integració i relació directa amb les demandes educatives dels alumnes del centre.

En aquesta entrada mostro, a través d’un diagrama de flux, la relació d’accions, avaluació i objectius que es planteja en la meva intervenció.

Les quatre accions que la configuren estan ideades per ser dutes a terme de forma sincrònica, és a dir, cada una d’elles es realitzarà cada setmana. Aquestes s’iniciaràn la setmana del 18 de Novembre i s’extendran fins a la finalització del pràcticum, la setmana del 13 de gener.

També, adjunto la planificació setmanal de les accions.

https://www.canva.com/design/DAGWweUJ1dw/hxX9IBH5vXzyBZRL1H855A/edit?utm_content=DAGWweUJ1dw&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Plantejar una intervenció que donés resposta a les necessitats que havia detectat no ha estat gens fàcil. Es tracta d’un cas complex. Aplicant un punt de vista sistèmic, l’alumne amb el qual treballaré es troba immers en un entramat de relacions socials que constitueixen cada un dels seus sistemes que, actualment, està repercutint negativament en el seu desenvolupament en l’escola. 

La seva situació a casa és complexa. La naturalesa d’alguns dels seus vincles familiars li minven autonomia. La seva situació econòmica crea unes condicions materials al seu voltant que dificulten la possibilitat de conciliar les tasques acadèmiques en l’espai de la llar. A més, l’alumne, per uns motius de salut, sovint té absències a l’escola. 

La seva predisposició és bona. Cada cop s’ha anat mostrant més implicat en l’escola i amb més bones intencions. Tanmateix, la comunicació amb ell és difícil. Fa l’efecte que és un noi molt complaent amb l’adult. Costa trobar una escletxa de sinceritat o versemblança en el seu discurs. Durant aquestes primeres setmanes, en què he començat a encarregar-me de l’organització setmanal amb ell, afirma sempre comprometre’s amb les tasques que se li encomanen. Explica una realitat  (una rutina, una organització familiar) que, contrastant aquestes informacions amb altres docents, fa dubtar de si és cert. És un noi maco i amb un tracte fàcil amb l’adult, però alhora hermètic i obscur. 

Aquesta conjuntura va ser el punt principal des del qual em vaig plantejar com podia intervenir amb ell. En aquest punt, considero que centrar una intervenció a fixar uns objectius acadèmics ignora una necessitat més implícita però important i urgent: disposar d’un espai on trobar-se amb aquest noi. Em fa l’efecte que, d’ençà que ha arribat a Catalunya, ha anat canviat tant de centre que ha acabat en una desafecció per l’escola. A més, d’ençà que ha arribat al nostre centre, dubto de si se li ha proporcionat un espai regular i sistematitzat per a trobar-se amb un adult. Em refereixo a poder parlar, amb calma, sense exigències d’objectius ni deures. Poder dialogar i expressar-se sense por a la conseqüència. 

La intervenció que he ideat és una resposta a aquesta necessitat. Consisteix, doncs, a oferir-li un doble espai setmanal: per un cantó, un espai formal d’organització acadèmica i establiment d’objectius per a la setmana. Per un altre, un espai de diàleg i expressió que passarà a través de la creació d’un quadern de bitàcola artístic. L’art i la il·lustració és el seu punt fort. I penso que és a través d’aquest espai en què l’alumne pot trobar un vincle amb l’adult que l’acompanya i poder revertir aquests afectes cap a una motivació i autonomia en els estudis.

A continuació, a través de la presentació en PREZI, us mostro on estic cursant les meves pràctiques. A més a més, es poden apreciar les necessitats detectades i la tipologia del centre.

https://prezi.com/view/Lw1bRhJc6AHYS0tY1Cbl/

He volgut esperar una mica per escriure aquesta entrada, ja que el procés que m’ha dut a detectar les necessitats que finalment presentaré en l’informe del repte 2 ha estat una mica complex.

Finalment, puc dir que compto amb una idea clara sobre on cal intervenir en el meu centre de pràctiques. Es tracta d’un cas particular d’un alumne en concret.

Durant les dues primeres setmanes de pràctiques he estat entrant a les aules de primer i segon d’ESO, ja que la meva tutora és la psicopedagoga referent d’aquests dos cursos. Aquestes observacions i acompanyaments a l’aula tingueren la finalitat d’observar els grups i els alumnes, tant col·lectivament com individualment, a fi de detectar algun camp de necessitats.

Passaven els dies i semblava que no sorgia res interessant o, com a mínim, que meresqués una intervenció psicopedagògica. Tanmateix, un alumne en concret m’havia començat a cridar l’atenció, des de ja feia unes setmanes. Jo treballo en aquell centre com a monitor de lleure i durant els esbarjos podia observar-lo passant estones sol al pati i sovint tenia un posat una mica trist i aïllat.

En una conversa inicial amb la meva tutora, vam discutir l’opció de dur a terme una intervenció a escala grupal amb 2n d’ESO, ja que es tracta d’un grup complex i amb problemes de convivència. Tanmateix, aquesta opció resultava difícil d’execturar, ja que les hores de tutoria del grup (hores en què s’hauria de dur a terme la intervenció) se solapen amb el meu horari laboral. A més, em resultava més motivant centrar-me en un altre nivell, com per exemple, l’individual. Vam començar a parlar sobre aquest noi, en Carlos (pseudònim). D’aquestes converses, van sorgir un conjunt de necessitats que podrien ser ateses mitjançant una intervenció psicopedagògica. A més, la complexitat del cas no és tan gran i pot ajustar-se a una intervenció semestral. Es tracta, principalment, d’un alumne amb un context complex que necessita suports per a l’organització i gestió acadèmica.

Així, vam determinar que amb la meva intervenció cobriríem aquesta necessitat, ideant una resposta a escala individual sobre aquest alumne amb la finalitat de poder-lo vincular amb les tasques acadèmiques i amb l’escola i el grup, en general, per tal d’evitar el fracàs escolar.

Aquesta setmana anterior, he tingut el plaer de tenir el primer contacte amb el centre de pràctiques.

Primerament, m’agradaria destacar la rebuda i l’acolliment que he rebut per part del centre, en especial de la Mireia, la psicopedagoga. D’aquesta manera, vull expressar com estic d’agraïda. S’ha de reconèixer que aquestes actituds faciliten l’adaptació, per aquest motiu, estic molt contenta que m’hagin fet sentir “com a casa”.

Us mantindré informats de la meva evolució personal en aquest procés, ja que espero continuar aprenent i creixent exponencialment.

Fins aviat!

Per començar, m’agradaria destacar la importància del Pràcticum en relació amb el màster que estic cursant actualment.

Personalment, penso que aquestes pràctiques representen una oportunitat fonamental dins del meu procés formatiu, acadèmic i professional, ja que em permetran aplicar els coneixements teòrics que he adquirit, en un context real.

També vull aprofitar per aprendre noves tècniques, metodologies i coneixements.  Penso que la formació constant és essencial, i, sobretot, en l’àmbit de la psicopedagogia. Per tant, n’estic segura que m’ajudarà a créixer professionalment.

Així, valoro molt positivament el fet de poder aprendre al costat de professionals amb experiència, ja que la seva perspectiva és molt important per la meva evolució personal i professional. A més a més, la creació de xarxes és molt important, per tant, m’agradaria aprofitar l’experiència per conèixer persones amb interessos similars als meus.

Per concloure, m’agradaria destacar que estic molt contenta, agraïda i motivada per aquesta oportunitat. Espero que el pràcticum em permeti reflexionar sobre les meves metes professionals i reafirmar la meva vocació.

EXPECTATIVES ENVERS EL PRÀCTICUM

En el pràcticum del màster en psicopedagogia, tinc diverses expectatives enfocades a desenvolupar habilitats i coneixements aplicats, amb l’objectiu de preparar-me de forma integral per treballar en el camp de la psicopedagogia.

Les principals expectatives que tinc en l’ experiència del pràcticum són:

1. Aplicar a la pràctica els coneixements teòrics: Espero poder posar en pràctica els conceptes, models i estratègies que he estudiat durant el màster, de manera que pugui comprendre millor com funcionen en situacions reals. Aquest aspecte m’ajudarà a consolidar la teoria amb exemples concrets i a adaptar-la al context educatiu.
2. Desenvolupar les competències professionals: Confio en adquirir habilitats pràctiques com l’avaluació psicopedagògica, el disseny d’intervencions i el seguiment de plans educatius personalitzats. Aquestes competències em permetran abordar situacions que impliquen diversitat d’aprenentatge i necessitats educatives individuals.
3. Millorar les habilitats de comunicació i treball en equip: Tinc l’esperança de col·laborar amb professionals de l’educació, psicopedagogs, psicòlegs i altres especialistes, cosa que em permetrà desenvolupar habilitats per treballar en equip, escoltar activament, donar i rebre feedback constructiu, i comunicar de manera efectiva els resultats de les intervencions.
4. Reptes per al pensament crític i reflexiu: Espero enfrontar situacions que requereixin pensament crític per a prendre decisions informades i basades en l’evidència, així com reflexionar sobre la meva pràctica i la meva evolució personal. Aquesta capacitat reflexiva és clau per ajustar la meva intervenció i per créixer com a professional.
5. Creixement en autonomia i ètica professional: Finalment, espero adquirir més autonomia per prendre decisions, tot respectant el codi ètic de la professió. Això inclou el maneig de la confidencialitat, l’objectivitat en les intervencions i el respecte pels drets dels alumnes i les famílies.

Aquestes expectatives estan enfocades a construir una base sòlida per a la meva futura pràctica professional, tot assegurant que la meva contribució en el camp de la psicopedagogia sigui positiva i orientada a l’ajuda dels alumnes i professionals amb qui col·laboraré.