Aquesta entrada serveix a un doble propòsit. Per un cantó, aportar evidència i relatar una acció que, gràcies al feedback rebut sobre el meu diari de camp, me’n vaig adonar que havia passat per alt i que sens dubte mereixia ser aportada en aquest diari. Per un altre cantó, utilitzar aquesta pròpia experiència per elaborar una reflexió teoricopràctica; en aquest cas, sobre la posició del psicopedagog en relació amb l’equip docent.

Ens situen durant l’última setmana del primer trimestre, és a dir, del 16 al 20 de desembre. Durant aquesta setmana, se celebren les reunions d’avaluació de cada curs i la meva tutora de pràctiques em va convidar a participar a l’avaluació de 1r d’ESO A. Una sessió d’avaluació és, crec, l’espai més revelador per copsar què és un institut i en quines claus es desenvolupa l’acció educativa. Ens trobem reunits en una aula un conjunt de professionals de l’educació, però alhora, cadascú és professional de la seva matèria. Cada docent es troba en aquest doble vessant professional. Sovint ens podem trobar docents que són més matemàtics que mestres, o més biòlegs que pedagogs. En altres casos, ens trobem perfils de professionals en què la sensibilitat educativa és molt més elevada. És curiós observar com en els àmbits de les arts i les lletres, la sensibilitat educativa o pedagògica es troba molt més accentuada.

Bé, el que vinc a expressar és que un claustre de secundària (a diferència d’un claustre de primària) pot ser un calaix de sastre de professionals que no tenen per què compartir una vocació i sensibilitat personal en lo pedagògic o educatiu, tot i dedicar-s’hi en ofici. És en aquest context en què vaig poder observar com encaixa el rol del psicopedagog. Resulta útil analitzar-ho a través de les aportacions de Monereo (s.d.), sobre l’anàlisi de contextos. Segons l’autor, cada professional construeix una representació sobre una situació, problema, conflicte… o bé, sobre un alumne o un grup. Aquesta representació, o text, està constituït per la forma subjectiva de mirar el món d’aquest professional (format alhora per la seva formació, les seves actituds i creences i els seus valors). Quan el text de més d’una persona conflueix, es genera un context, i és en aquests contexts on pot sorgir el conflicte.

En aquesta reunió d’avaluació, varen sorgir diversos textos que entraven en conflicte, sobretot quan es tractaven qüestions sobre el PI metodològics i de continguts. En aquest sentit, recordo les intervencions de la meva tutora com un exercici per posar en comú les inquietuds de tots els professionals i definir uns criteris amb els quals tothom pogués estar d’acord. Concretament, puc rescatar un debat sobre com d’extens ha de ser un examen adaptat, en què es discutia entre si cal prioritzar que l’alumne el pugui finalitzar en una hora, en detriment d’eliminar coneixements i competències avaluables. Davant d’un escenari com aquest, la figura del psicopedagog, lluny d’oferir una resposta des d’un saber expert, va esdevenir crucial per poder apropar totes les posicions i establir un marc comú que interpel·lés a tots els professionals.

Evidència de la reunió:

REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Monereo, C. [Carles]. (s.d.). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. [recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya [FUOC].