M’agradaria tancar aquest folio amb una reflexió al voltant de les pràctiques realitzades. Abans d’aquesta experiència, desconeixia l’existència i la importància dels Itineraris Formatius Específics (IFE). En aquest sentit, gràcies a aquesta oportunitat he pogut comprendre el paper que juguen aquests programes en la transició cap a la vida adulta d’alumnes amb discapacitat lleu o moderada, preparant-los per als reptes laborals i personals propis de la vida quotidiana. De fet, considero que molts dels continguts que es treballen a l’IFE serien també beneficiosos si s’incorporessin a l’àmbit de l’educació formal obligatòria (tals com, per exemple, la comprensió de les etiquetes de roba per poder-ne tenir cura o dels aliments per conèixer si saber què comprem). Així, les pràctiques  també m’han fet reflexionar sobre la necessitat d’una educació més inclusiva i orientada al desenvolupament integral de tot el grup discent.

La realització de les pràctiques a l’IFE de l’Institut Montilivi ha estat, segons el meu punt de vista, un aspecte essencial del Màster en Psicopedagogia, oferint-me una formació de caràcter pràctic i actitudinal (així com de reforçament de continguts teòrics). Tant és així que considero que aquesta experiència m’ha preparat millor per afrontar els possibles reptes professionals en el camp de la psicopedagogia (centrats en l’atenció directa i en l’àmbit de l’educació formal), proporcionant-me una base d’eines i coneixements per contribuir al desenvolupament i benestar de l’alumnat amb o sense necessitats educatives especials.

En relació amb el funcionament del centre educatiu amb mi com a practicant, aquest ha estat excel·lent. Un cop ajustat el calendari i l’horari de les pràctiques, es van anar realitzant sense cap inconvenient. A més, setmanalment he tingut l’oportunitat de parlar amb la tutora de pràctiques del centre per comentar com s’estaven desenvolupant les pràctiques i demanar la corresponent realimentació. Cal destacar, a més, que tot l’equip docent em va rebre molt bé des de l’inici, oferint-me l’oportunitat de participar en les seves activitats diàries i explicant-me tant el funcionament de l’IFE com resolent tots els dubtes que m’anaven sorgint. Així, tant la tutora com la resta de l’equip va ser un gran suport i guia durant tots aquests mesos, mostrant interès pel progrés de les meves pràctiques.

Així mateix, voldria destacar el vincle que he pogut generar amb l’alumnat, el qual ha estat fonamental per anar més enllà dels continguts curriculars i adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge a les necessitats específiques de cada alumne. He comprès la importància de l’acompanyament i de construir relacions de confiança i respecte mutu com a base per a un aprenentatge significatiu i personalitzat. De fet, com assenyala Pérez (2024), les relacions positives entre docent i estudiant no només milloren el rendiment acadèmic, sinó que també fomenten el desenvolupament socioemocional dels alumnes i contribueixen al seu benestar general.

A la vegada, considero que he pogut treballar en l’assoliment de diverses competències. En aquesta entrada m’agradaria fer èmfasi en tres d’elles:

1. Diagnosticar necessitats psicopedagògiques de persones, grups i
   organitzacions, tenint en compte diferents metodologies i considerant les singularitats del context en què es produeix
   l’activitat. El projecte es va basar en una anàlisi prèvia de necessitats, incloent-hi una anàlisi DAFO (elaborada a través de l’observació, la realització d’una entrevista…), per identificar, en aquest cas, la potencial i futura mancança de recursos per afrontar situacions de desregulació emocional.
2. Liderar i acompanyar processos de canvi i formació en persones, grups i organitzacions del context formal respectant els principis d’atenció a la diversitat i implantant estratègies que permetin culminar el procés amb èxit. No només s’ha dissenyat el programa, sinó que també s’ha acompanyat la seva implementació, guiant (proporcionant bastides) els estudiants a través de les diferents dinàmiques i facilitant la reflexió per promoure el desenvolupament de competències emocionals, fomentant així un canvi en els participants tant en l’àmbit individual com grupal.
3. Dur a terme una recerca sobre la pràctica psicopedagògica amb la finalitat de poder implantar millores a partir dels resultats obtinguts. La reflexió sobre la pròpia pràctica ha estat quelcom constant al llarg del procés, fet que ha permès adaptar la intervenció i realitzar petits (o no tan petits) canvis al que s’havia planificat en un inici.

A part, IFEmocions també ha integrat coneixements teòrics del màster en una intervenció pràctica d’educació emocional. Per exemple, s’han incorporat elements de l’assignatura “Noves mirades de la psicopedagogia”, ja que les píndoles educatives s’han dissenyat per apropar-se a la veu del discent, tot inspirant-se en la lectura de Fandiño i Rodríguez (2021).

En tot cas, vull expressar el meu profund agraïment per l’oportunitat que m’ha brindat aquesta experiència. Gràcies a aquestes pràctiques, he pogut submergir-me en el món dels IFE, un àmbit que prèviament no coneixia. Aquesta experiència m’ha obert noves perspectives i m’ha mostrat una possible via professional que abans no havia considerat, brindant-me un aprenentatge summament enriquidor en l’àmbit de la intervenció psicopedagògica amb alumnes amb necessitats educatives especials.

Per últim, voldria destacar una activitat complementària que, tot i no formar part estrictament de les píndoles d’educació emocional, va sorgir arran d’una conversa enriquidora amb una de les Tècniques d’Integració Social (TIS) i algunes tutores de l’IFE. Així, del diàleg mancomunat es va decidir proposar als alumnes una activitat de tancament per al projecte IFEmocions: escriure una carta al seu jo del futur.

L’objectiu d’aquesta activitat va ser doble. D’una banda, va servir com a eina de reflexió per als discents, permetent-los expressar els seus somnis, metes i reptes actuals. D’altra banda, en el futur, aquesta carta els podrà una oportunitat única per observar la seva evolució, no només en l’àmbit emocional, sinó també en els seus objectius personals i professionals.

Aquesta iniciativa, tot i ser complementària, anava de la mà amb els objectius generals de les píndoles d’educació emocional, fomentant l’autoconeixement, la projecció cap al futur i la consciència del propi creixement personal. A més, va oferir als alumnes un record tangible i significatiu del seu pas per l’IFE i, d’alguna manera, de la seva participació en aquestes sessions d’educació emocional.

En el disseny d’aquesta activitat, no es va planificar cap mena d’avaluació formal de l’activitat. Més aviat, aquesta iniciativa va servir com a cloenda de les píndoles d’educació emocional, oferint un moment de reflexió personal. En aquest sentit, la decisió de no avaluar aquesta activitat final subratlla el seu caràcter reflexiu i personal, prioritzant el procés d’introspecció i creixement individual.

EVIDÈNCIES

A continuació adjunto la imatge del guió de la carta que es va entregar al grup-classe. No es comparteixen imatges de cartes ja escrites perquè l’activitat es va plantejar com a quelcom individual i íntim per a cada discent.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Fandiño, R. i Rodríguez, V. (2021). Ser adolescente ¿Transición o destino?. Editorial UOC

Pérez, L. (2 de maig de 2024). La importància del vincle: Les relacions docent – estudiant. Nous Cims. https://www.nouscims.com/ca/la-importancia-del-vincle-les-relacions-docent-estudiant/

Amb aquesta entrada pretenc fer una valoració final del que ha estat el meu procés de pràcticum i aportar algunes conclusions finals que permetin tancar amb cert sentit el seguiment d’aquest diari.

Si he de ser sincer, no han estat les pràctiques que m’esperava, perquè crec que precisament el que m’esperava era una imatge idealitzada del que és treballar en un centre com a psicopedagog. He hagut de transigir diversos obstacles i el meu projecte d’intervenció ha acabat essent un període d’acompanyament a un alumne que ho necessitava. A més, la seva fràgil situació de salut ha provocat setmanes en què m’he vist a mi mateix aturat, sense poder fer res i amb dubtes sobre si estava encarant les pràctiques correctament.

Trobar-me davant d’aquesta conjuntura m’ha fet aprendre que la realitat concreta, les exigències del dia a dia i la immediatesa amb la qual es poden produir canvis en un context educatiu obliga al professional de la psicopedagogia a adoptar un rol obert, predisposat a re-valorar els escenaris presents i revalorar constantment les accions que es duen a terme. A posar l’ètica i el seny per davant de tot en les decisions que es prenen i a saber deixar de banda els objectius personals pels objectius comuns o, en el meu cas, els objectius del meu alumne.

Pel que fa a les competències desenvolupades, considero que la Diagnosi de necessitats psicopedagògiques de persones, grups i organitzacions ha estat assolida satisfactòriament, ja que crec que l’anàlisi de necessitats efectuat al centre ha estat un dels punts forts del meu pràcticum. Degut a la naturalesa de les accions desenvolupades, valoro la Gestió i coordinació dels processos d’aprenentatge i desenvolupament humans relacionals amb la participació de persones en les pràctiques psicopedagògiques, en tant que el procés d’acompanyament que he dut a terme m’ha permès entendre quines són les estratègies i mètodes més idonis per aconseguir un bon seguiment i adheriment de l’alumne a les tasques educatives.

Tanmateix, i mirant tot el procés en general, ha suposat per mi l’oportunitat per entendre quin és el rol del psicopedagog en un institut, comprendre de quina forma s’ha de relacionar amb la resta dels agents educatius (alumnes, famílies, docents, etc) i com es relaciona amb la resta de serveis que orbiten l’escola (CDIAP, CSMIJ…). En relació a la resta d’assignatures d’aquest màster, he pogut, principalment, entendre en profunditat com es desenvolupa un procés d’avaluació psicopedagògica i he comprès el sentit d’utilitzar unes o altres estratègies de recollida i anàlisi d’informació. En tot aquest procés, m’han resultat molt significatius els aprenentatges de Noves mirades en psicopedagogia, en tant que m’aportà una mirada de caràcter filosòfic a l’hora d’intervenir professionalment.

Amb tot, puc definir aquest aprenentatge com una barreja curiosa de creixement professional, amplitud de mirada i obtenció de les bases competencials per a poder continuar creixent com a professional.

Aquesta entrada serveix a un doble propòsit. Per un cantó, aportar evidència i relatar una acció que, gràcies al feedback rebut sobre el meu diari de camp, me’n vaig adonar que havia passat per alt i que sens dubte mereixia ser aportada en aquest diari. Per un altre cantó, utilitzar aquesta pròpia experiència per elaborar una reflexió teoricopràctica; en aquest cas, sobre la posició del psicopedagog en relació amb l’equip docent.

Ens situen durant l’última setmana del primer trimestre, és a dir, del 16 al 20 de desembre. Durant aquesta setmana, se celebren les reunions d’avaluació de cada curs i la meva tutora de pràctiques em va convidar a participar a l’avaluació de 1r d’ESO A. Una sessió d’avaluació és, crec, l’espai més revelador per copsar què és un institut i en quines claus es desenvolupa l’acció educativa. Ens trobem reunits en una aula un conjunt de professionals de l’educació, però alhora, cadascú és professional de la seva matèria. Cada docent es troba en aquest doble vessant professional. Sovint ens podem trobar docents que són més matemàtics que mestres, o més biòlegs que pedagogs. En altres casos, ens trobem perfils de professionals en què la sensibilitat educativa és molt més elevada. És curiós observar com en els àmbits de les arts i les lletres, la sensibilitat educativa o pedagògica es troba molt més accentuada.

Bé, el que vinc a expressar és que un claustre de secundària (a diferència d’un claustre de primària) pot ser un calaix de sastre de professionals que no tenen per què compartir una vocació i sensibilitat personal en lo pedagògic o educatiu, tot i dedicar-s’hi en ofici. És en aquest context en què vaig poder observar com encaixa el rol del psicopedagog. Resulta útil analitzar-ho a través de les aportacions de Monereo (s.d.), sobre l’anàlisi de contextos. Segons l’autor, cada professional construeix una representació sobre una situació, problema, conflicte… o bé, sobre un alumne o un grup. Aquesta representació, o text, està constituït per la forma subjectiva de mirar el món d’aquest professional (format alhora per la seva formació, les seves actituds i creences i els seus valors). Quan el text de més d’una persona conflueix, es genera un context, i és en aquests contexts on pot sorgir el conflicte.

En aquesta reunió d’avaluació, varen sorgir diversos textos que entraven en conflicte, sobretot quan es tractaven qüestions sobre el PI metodològics i de continguts. En aquest sentit, recordo les intervencions de la meva tutora com un exercici per posar en comú les inquietuds de tots els professionals i definir uns criteris amb els quals tothom pogués estar d’acord. Concretament, puc rescatar un debat sobre com d’extens ha de ser un examen adaptat, en què es discutia entre si cal prioritzar que l’alumne el pugui finalitzar en una hora, en detriment d’eliminar coneixements i competències avaluables. Davant d’un escenari com aquest, la figura del psicopedagog, lluny d’oferir una resposta des d’un saber expert, va esdevenir crucial per poder apropar totes les posicions i establir un marc comú que interpel·lés a tots els professionals.

Evidència de la reunió:

REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Monereo, C. [Carles]. (s.d.). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. [recurs d’aprenentatge]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya [FUOC].

Durant el període de pràctiques del Màster en Psicopedagogia, he estat immersa en l’acompanyament psicopedagògic d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge en un Centre Psicopedagògic. Els objectius eren, entre d’altres, identificar necessitats educatives i dissenyar intervencions personalitzades que afavorissin el seu desenvolupament integral.

Enfrontant el Repte 2, relacionat amb la identificació de les necessitats educatives específiques dels alumnes amb TEA i TDAH, vaig utilitzar eines d’observació, entrevistes amb la psicòloga del centre, contacte amb les tutores de cada alumne a través de la tutora del centre psicopedagògic i col·laboració estreta amb famílies. Va ser un repte identificar les estratègies més adients, però finalment vaig dissenyar una intervenció individual, que va millorar les seves dificultats individuals de cada alumne en el seu dia a dia.

Durant el pràcticum, he millorat les meves competències en la diagnosi psicopedagògica i la intervenció educativa, destacant l’ús de les entrevistes i la creació de materials adaptats. A més, he enfortit habilitats relacionades amb l’empatia i la comunicació efectiva amb infants i famílies.

He dissenyat activitats d’ensenyament de les habilitats socials per a dos alumnes amb TEA, utilitzant PI per millorar la seva comunicació i creant situacions estructurades per reduir l’ansietat i augmentar la seva independència. I un altre alumne amb TEA, per millorar l’atenció i autocontrol en l’entorn escolar.

Vaig treballar amb els alumnes amb TEA en sessions individuals per millorar la seva comunicació mitjançant PI, facilitant així la seva capacitat per expressar les seves necessitats i desitjos.

He treballat amb tècniques de reforç positiu per reduir conductes inadequades en un infant amb TEA, a través d’una graella conductual.

He establert una relació de confiança amb les tres famílies dels infants amb TEA, escoltant atentament les seves preocupacions i compartint recursos i estratègies que els ajudessin en la seva tasca educativa a la llar i el seu dia a dia. I així poder anar a una des del centre-escola-casa.

Les assignatures sobre teoritzacions de l’aprenentatge i la psicopedagogia educativa, com ara ‘Psicologia de l’Aprenentatge’ i ‘Estratègies d’Intervenció en Dificultats d’Aprenentatge’, m’han proporcionat una base teòrica sòlida per identificar estratègies adaptades als diferents tipus d’aprenentatge de cada alumne, com s’ha vist en l’acompanyament dels estudiants amb TEA i TDAH.

Personalment, considero que el pràcticum ha estat una oportunitat valuosa per enfortir la meva capacitat d’adaptació i la meva competència en la intervenció individualitzada. Tot i això, reconec que la limitació d’hores destinades a les pràctiques ha dificultat una investigació més profunda dels casos de l’alumnat. M’hauria agradat poder dedicar-hi més temps, implicant-me més en les intervencions i realitzant un seguiment més detallat, ja que això hauria ampliat el meu aprenentatge. Malauradament, per motius laborals a l’escola, no he pogut ampliar les hores al centre psicopedagògic. Tot i això, vull destacar que m’ha sorprès gratament l’experiència de treballar en un context tan diferent del que estic acostumada, en un centre psicopedagògic fora de l’àmbit escolar tradicional i amb infants d’edats diferents de les que habitualment atenc (7-12 anys). Ha estat una experiència enriquidora que m’ha permès aprendre molt i compartir coneixements amb tot l’equip i els alumnes.

En conclusió, aquesta experiència de pràctiques m’ha proporcionat una visió més àmplia de la tasca psicopedagògica, augmentant les meves competències en diagnòstic, intervenció i treball en equip. A partir d’aquestes pràctiques, el meu objectiu professional és continuar formant-me en el camp de la intervenció educativa i psicopedagògica, amb l’aspiració de poder contribuir a una educació més inclusiva i adaptada a les necessitats dels alumnes.