Afegeixo aquesta entrada més que res a tall anecdòtic.

El divendres 20 de desembre vaig participar en l’amic invisible de 1r d’ESO A, el grup del Carlos i amb el que he estat entrant a l’aula tots aquests mesos. A part, són el grup que jo he tingut com a monitor de lleure des de 4t de primària.

En Carlos no va venir, però va fer arribar al centre el regal que havia preparat per al seu amic invisible. Es tractà d’un dibuix molt gran d’un lleó.

M’agrada ressaltar aquesta anècdota com a símptoma de la bona sintonia d’en Carlos amb els seus companys, i de la bona predisposició a cuidar el vincle que ha generat amb ells.

Ens situem el divendres 13 de Desembre, penúltim divendres del trimestre. Abans d’iniciar el relat d’aquesta sessió de programació, és necessari aportar cert context de la situació de l’alumne. Durant aquella setmana (la del 9 al 13 de Desembre) la meva companya de pràctiques em va informar que hi havia informacions sobre en Carlos que havia de saber. M’ho va comentar el dilluns, després de la reunió de la CAEI, reunions a les quals jo ja no assisteixo a causa del suport d’aula que faig a Visual i Plàstica.

Així, el dia següent, la meva tutora m’informa que en Carlos està pendent d’una intervenció quirúrgica molt delicada relacionada amb la seva cardiopatia i que la setmana que ve començarien les proves per estudiar-ne la viabilitat. Si aquesta intervenció no fos viable, en Carlos potser hauria de començar a estudiar mitjançant una atenció domiciliària.

Amb aquesta informació, el divendres 13 vaig treure’l de l’aula per anar a fer la nostra programació setmanal.

Em vaig trobar a un Carlos completament bloquejat. Mostrava clars símptomes d’ansietat, li tremolava el pols i li costava parlar. Em va dir que tenia molta por de l’operació i es va sincerar i em va explicar que no havia fet res de feina a casa. En aquell moment, vaig descartar el fet de fer una programació setmanal, ja que va ser evident que aquesta no tenia cap sentit. En lloc d’això, vaig agrair-li la sinceritat i vaig explicar-li que el més important era que ell trobés la manera d’estar tranquil i cuidar-se. Que tot aniria bé, i que dels deures ja ens en preocuparem més endavant. Després de conversar una mica més, vaig deixar que tornés a l’aula.

Durant tota la setmana següent no va venir a l’escola.

29/11/2024

El director del centre m’ha comunicat que volia parlar amb mi per la meva idea de producte a elaborar. Un cop he parlat amb ell avui, m’ha fet veure que explorar el benestar emocional del docent era un tema complicat, ja que podria crear situacions complexes i tenses. Li he comentat que li donaria una volta per veure de quina manera podia adequar el contingut a la necessitat present del centre, perquè la meva intenció és poder crear quelcom que els hi sigui útil.

Un cop he acabat les pràctiques del dia d’avui, he reflexionat sobre què podia fer i de quina manera podia modificar la meva proposta perquè s’adeqüés més a la realitat i que fos útil. Hi ha molts temes que poden afectar el benestar emocional, així que fent una mica de cerca sobre els temes més destacats que poden estar incidint. D’entre aquests temes, n’hi ha un que he considerat molt interessant: El comportament de l’alumnat a l’aula. En aquest sentit, he cregut convenient fer aquesta adaptació, de tal forma que el producte a elaborar finalment sigui una càpsula formativa oferint recursos als docents per poder millorar la  seva gestió amb relació amb el comportament de l’alumnat a l’aula.

25/11/2024

Després de poder comunicar la meva intenció del projecte al centre, em va comentar la meva tutora de pràctiques que havia de consultar al director el fet de poder indagar sobre el benestar emocional del docent. 

He cregut convenient, després de fer la lectura de les necessitats esmentades pels docents i per la mateixa psicopedagoga del centre, poder elaborar material d’autoformació pel professorat sobre el benestar emocional i pautes per millorar-ho. Inicialment, no m’havia plantejat que el meu producte resultés així, però m’he hagut d’adequar al centre, a la seva realitat i a la realitat que visc jo. 

En aquest sentit, he pensat que seria útil poder elaborar quatre carpetes compartides, cadascuna de les quals contingui informació relacionada amb el benestar emocional. En aquest sentit, aquestes podrien ser: benestar emocional, comunicació, activitat i autoconeixement.