Després d’uns dies donant voltes a l’anàlisi de necessitats detectades, s’ha arribat a una proposta d’intervenció definitiva per a la realització d’aquest pràcticum: la implementació d’un programa d’educació emocional en format de píndoles formatives, dirigit als estudiants de primer i segon curs de l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) de l’Institut Montilivi.

L’elecció d’aquesta proposta final ha estat el resultat d’un procés de reflexió col·laborativa i mancomunada amb la tutora de pràctiques, el qual ha suposat sospesar de diversos factors per garantir que la intervenció s’ajusti a les necessitats i realitats del centre i de l’IFE. Alguns d’aquests aspectes han estat: les limitacions temporals imposades pel període de pràctiques, l’alineació amb els propòsits i objectius educatius establerts per l’IFE, la integració amb les tasques docents existents, la possibilitat de trobar temps i espais per debatre amb el conjunt de professionals… En aquest sentit, s’ha adoptat un posicionament col·laboratiu per tal de recollir la veu dels professionals de l’àmbit.

Així doncs, tot i que idealment es prioritzava la realització d’un assessorament per a l’aplicació de l’ensenyament multinivell, la proposta final ha estat una altra: el desenvolupament de les competències emocionals a l’alumnat de primer i segon curs de l’IFE. En aquest sentit, encara que no s’adopta el model col·laboratiu que es volia seguir en un inici, la proposta beneficia directament els estudiants, que són els usuaris finals del sistema educatiu.

Aquesta proposta es basa en una necessitat identificada gràcies als diferents instruments de recollida d’informació, a partir dels quals es va detectar la manca de recursos per part del cos docent per afrontar situacions de desregulació emocional. Tanmateix, tal com la cap del departament va expressar, enguany no s’han detectat alumnes explosius. Per això, podem dir que s’adopta un enfocament preventiu, ja que busca dotar els estudiants d’eines abans que sorgeixin situacions que denotin una falta de competències emocionals per part del grup discent.

A més, és important mencionar que la proposta també s’alinea amb la finalitat d’aquest i de la resta d’Itineraris Formatius Específics que és “incrementar l’autonomia personal dels i les alumnes i afavorir l’assoliment de competències professionals que facilitin la transició a la vida adulta i la inclusió social i laboral” (Departament d’Educació, 2024, p. 1).

La proposta, en definitiva, se centra a introduir l’educació emocional, una àrea sovint descuidada però crucial per al desenvolupament integral dels estudiants (Bisquerra i Pérez, 2014). Així, a partir de l’establiment d’un seguit d’objectius alineats amb el model pentagonal de les competències emocionals del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), es busca, mitjançant dinàmiques breus, proporcionar als estudiants eines pràctiques per millorar la seva consciència emocional, regulació emocional, autonomia personal, competència social i habilitats de vida per al benestar…

A continuació us presento una imatge que pretén recollir les grans idees de la proposta.

Bibliografia utilitzada

Bisquerra, R., i Pérez, N. (2014). Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència  [Arxiu PDF]. https://www.ub.edu/grop/wp-content/uploads/2014/03/rafel-i-nuria.pdf

Departament d’Educació. (2024). Itineraris Formatius Específics [Arxiu PDF]. https://www.gencat.cat/ensenyament/eac/pdf/ETAPA_IFE_CA.pdf

En aquesta entrada mostro, a través d’un diagrama de flux, la relació d’accions, avaluació i objectius que es planteja en la meva intervenció.

Les quatre accions que la configuren estan ideades per ser dutes a terme de forma sincrònica, és a dir, cada una d’elles es realitzarà cada setmana. Aquestes s’iniciaràn la setmana del 18 de Novembre i s’extendran fins a la finalització del pràcticum, la setmana del 13 de gener.

També, adjunto la planificació setmanal de les accions.

https://www.canva.com/design/DAGWweUJ1dw/hxX9IBH5vXzyBZRL1H855A/edit?utm_content=DAGWweUJ1dw&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Plantejar una intervenció que donés resposta a les necessitats que havia detectat no ha estat gens fàcil. Es tracta d’un cas complex. Aplicant un punt de vista sistèmic, l’alumne amb el qual treballaré es troba immers en un entramat de relacions socials que constitueixen cada un dels seus sistemes que, actualment, està repercutint negativament en el seu desenvolupament en l’escola. 

La seva situació a casa és complexa. La naturalesa d’alguns dels seus vincles familiars li minven autonomia. La seva situació econòmica crea unes condicions materials al seu voltant que dificulten la possibilitat de conciliar les tasques acadèmiques en l’espai de la llar. A més, l’alumne, per uns motius de salut, sovint té absències a l’escola. 

La seva predisposició és bona. Cada cop s’ha anat mostrant més implicat en l’escola i amb més bones intencions. Tanmateix, la comunicació amb ell és difícil. Fa l’efecte que és un noi molt complaent amb l’adult. Costa trobar una escletxa de sinceritat o versemblança en el seu discurs. Durant aquestes primeres setmanes, en què he començat a encarregar-me de l’organització setmanal amb ell, afirma sempre comprometre’s amb les tasques que se li encomanen. Explica una realitat  (una rutina, una organització familiar) que, contrastant aquestes informacions amb altres docents, fa dubtar de si és cert. És un noi maco i amb un tracte fàcil amb l’adult, però alhora hermètic i obscur. 

Aquesta conjuntura va ser el punt principal des del qual em vaig plantejar com podia intervenir amb ell. En aquest punt, considero que centrar una intervenció a fixar uns objectius acadèmics ignora una necessitat més implícita però important i urgent: disposar d’un espai on trobar-se amb aquest noi. Em fa l’efecte que, d’ençà que ha arribat a Catalunya, ha anat canviat tant de centre que ha acabat en una desafecció per l’escola. A més, d’ençà que ha arribat al nostre centre, dubto de si se li ha proporcionat un espai regular i sistematitzat per a trobar-se amb un adult. Em refereixo a poder parlar, amb calma, sense exigències d’objectius ni deures. Poder dialogar i expressar-se sense por a la conseqüència. 

La intervenció que he ideat és una resposta a aquesta necessitat. Consisteix, doncs, a oferir-li un doble espai setmanal: per un cantó, un espai formal d’organització acadèmica i establiment d’objectius per a la setmana. Per un altre, un espai de diàleg i expressió que passarà a través de la creació d’un quadern de bitàcola artístic. L’art i la il·lustració és el seu punt fort. I penso que és a través d’aquest espai en què l’alumne pot trobar un vincle amb l’adult que l’acompanya i poder revertir aquests afectes cap a una motivació i autonomia en els estudis.

Inicialment, quan vaig plantejar-me fer les pràctiques en un Centre Psicopedagògic, vaig tenir molts dubtes, ja que estava fora de la meva zona de confort, especialment en relació amb l’educació infantil, àmbit amb el qual estic més familiaritzada. No imaginava l’ampli ventall de necessitats especials que poden presentar els infants en l’etapa de primària i adolescència.

Aquesta experiència m’està ajudant a ser més observadora, analitzar situacions amb profunditat i relacionar la teoria prèviament adquirida amb els casos reals de l’alumnat. Progressivament, amb el suport de la meva tutora de pràctiques del centre, és psicopedagoga i psicòloga, estic aplicant aquestes connexions teòriques a la pràctica.

Fins ara, aquestes sessions m’han permès reflexionar i analitzar les situacions a través d’un DAFO, identificant les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces en relació amb les intervencions psicopedagògiques. Les sessions al centre són individuals i inicialment vaig planificar treballar amb quatre alumnes; però, finalment, en són tres, ja que encara no he tingut l’oportunitat de treballar amb el quart alumne pel temps limitat d’assistència setmanal al centre.

La justificació per a l’elecció d’aquesta intervenció es basa en la identificació de les necessitats prioritàries dels infants i adolescents amb diagnòstics de TEA i un possible TDAH. Les necessitats més urgents detectades són les dificultats en la regulació emocional, les habilitats socials i el rendiment acadèmic.

Per tot això, el Pla d’Intervenció Psicopedagògic que millor s’adequa a la realitat del Centre Psicopedagògic Can Llong és: “Suport a la Inclusió, Autoregulació i Desenvolupament Socioemocional en Alumnat amb Necessitats Educatives Específiques”.

Subtítol: “Estratègies per a l’Aprenentatge Personalitzat i l’Adaptació Escolar”.

Aquest pla d’intervenció té com a objectiu no només atendre les necessitats educatives dels alumnes amb TEA i TDAH, sinó també construir una base sòlida de confiança i col·laboració entre les parts implicades (alumnes, famílies, professors i professionals). D’aquesta manera, es garanteix que el procés educatiu sigui significatiu, transformador i alineat amb el desenvolupament personal i social dels infants, promovent una inclusió efectiva i respectant les característiques úniques de cada alumne.

Objectius generals:

• Afavorir el desenvolupament emocional i social dels infants.
• Millorar les habilitats cognitives i comunicatives amb iguals i adults.
• Promoure l’autonomia i l’autoregulació dels alumnes.

Objectius específics:

• Desenvolupar habilitats de reconeixement i gestió emocional per millorar la comprensió i expressió d’emocions.
• Millorar la lectoescriptura i la comprensió oral a través d’activitats adaptades que estimulin aquestes capacitats.
• Fomentar l’autocontrol i la paciència, oferint estratègies per gestionar la impulsivitat.
• Incrementar l’atenció i la concentració mitjançant activitats dissenyades per millorar el focus en tasques específiques.
• Preparar l’alumnat per al canvi d’etapa a l’ESO, facilitant la seva adaptació a noves situacions socials i acadèmiques.
• Potenciar la capacitat de maduresa en contextos educatius i socials a través de l’anàlisi i comprensió de situacions del seu entorn.

Aquest enfocament integral busca crear un procés d’aprenentatge adaptat a les necessitats de cada infant, assegurant un desenvolupament equilibrat que connecti l’àmbit educatiu, familiar i social.

M’il·lusiona pensar-hi que puc posar en pràctica millores d’aprenentatge amb l’alumnat!

Després d’un primer contacte amb el centre de pràctiques, que m’ha permès conèixer amb més profunditat l’Institut Montilivi, us adjunto el Prezi corresponent al Repte 2. En aquesta presentació, hi trobareu una breu presentació del centre per tal de donar-ne una visió general, així com una exposició dels fonaments teòrics relacionats amb l’àmbit d’actuació i el tipus de centre. A més, incloc una síntesi de la informació recollida mitjançant una entrevista semiestructurada, la revisió documental del PEC i les NOFC, l’observació participant i l’elaboració d’una anàlisi DAFO, que m’ajudaran a prioritzar les necessitats detectades.

Feu clic aquí per veure la presentació Prezi

Bona tarda companys/es

Us adjunto el meu enllaç de Prezi, amb la informació del meu centre estic fent les pràctiques i les necessitats que he detectat detectat,

https://prezi.com/view/ZsX2DZZpT0kFQpdN7YXj/

Moltes gràcies,

A continuació, a través de la presentació en PREZI, us mostro on estic cursant les meves pràctiques. A més a més, es poden apreciar les necessitats detectades i la tipologia del centre.

https://prezi.com/view/Lw1bRhJc6AHYS0tY1Cbl/

He volgut esperar una mica per escriure aquesta entrada, ja que el procés que m’ha dut a detectar les necessitats que finalment presentaré en l’informe del repte 2 ha estat una mica complex.

Finalment, puc dir que compto amb una idea clara sobre on cal intervenir en el meu centre de pràctiques. Es tracta d’un cas particular d’un alumne en concret.

Durant les dues primeres setmanes de pràctiques he estat entrant a les aules de primer i segon d’ESO, ja que la meva tutora és la psicopedagoga referent d’aquests dos cursos. Aquestes observacions i acompanyaments a l’aula tingueren la finalitat d’observar els grups i els alumnes, tant col·lectivament com individualment, a fi de detectar algun camp de necessitats.

Passaven els dies i semblava que no sorgia res interessant o, com a mínim, que meresqués una intervenció psicopedagògica. Tanmateix, un alumne en concret m’havia començat a cridar l’atenció, des de ja feia unes setmanes. Jo treballo en aquell centre com a monitor de lleure i durant els esbarjos podia observar-lo passant estones sol al pati i sovint tenia un posat una mica trist i aïllat.

En una conversa inicial amb la meva tutora, vam discutir l’opció de dur a terme una intervenció a escala grupal amb 2n d’ESO, ja que es tracta d’un grup complex i amb problemes de convivència. Tanmateix, aquesta opció resultava difícil d’execturar, ja que les hores de tutoria del grup (hores en què s’hauria de dur a terme la intervenció) se solapen amb el meu horari laboral. A més, em resultava més motivant centrar-me en un altre nivell, com per exemple, l’individual. Vam començar a parlar sobre aquest noi, en Carlos (pseudònim). D’aquestes converses, van sorgir un conjunt de necessitats que podrien ser ateses mitjançant una intervenció psicopedagògica. A més, la complexitat del cas no és tan gran i pot ajustar-se a una intervenció semestral. Es tracta, principalment, d’un alumne amb un context complex que necessita suports per a l’organització i gestió acadèmica.

Així, vam determinar que amb la meva intervenció cobriríem aquesta necessitat, ideant una resposta a escala individual sobre aquest alumne amb la finalitat de poder-lo vincular amb les tasques acadèmiques i amb l’escola i el grup, en general, per tal d’evitar el fracàs escolar.

Hola!

Aquí us deixo l’enllaç a la presentació del meu centre de pràctiques, amb una petita contextualització històrica i educativa, i una breu descripció de les necessitats que, juntament amb la meva tutora de pràctiques, he pogut detecar.

Gràcies per consultar-lo!

Endavant i bona feina a tots.

https://www.canva.com/design/DAGVmGiwsYo/ryXBTYquWCs0HTJOe7VS4Q/edit?utm_content=DAGVmGiwsYo&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Aquesta setmana anterior, he tingut el plaer de tenir el primer contacte amb el centre de pràctiques.

Primerament, m’agradaria destacar la rebuda i l’acolliment que he rebut per part del centre, en especial de la Mireia, la psicopedagoga. D’aquesta manera, vull expressar com estic d’agraïda. S’ha de reconèixer que aquestes actituds faciliten l’adaptació, per aquest motiu, estic molt contenta que m’hagin fet sentir “com a casa”.

Us mantindré informats de la meva evolució personal en aquest procés, ja que espero continuar aprenent i creixent exponencialment.

Fins aviat!