En coordinació amb la psicòloga/psicopedagoga del centre, estem observant diversos aspectes en el comportament dels alumnes que ens ajuden a identificar les seves necessitats i àrees de millora.

Alumne J presenta indicis que podrien apuntar a un trastorn de la conducta. Al centre, el seu comportament és generalment adequat i tranquil, però a casa i a l’escola manifesta conductes més desafiants. En breu, començarà un nou tractament mèdic amb l’objectiu de millorar aquesta situació. Una de les seves qualitats destacables és la seva flexibilitat mental i la gran curiositat que demostra, sovint formulant preguntes als seus referents per assegurar-se’n. A més, sempre busca la participació dels altres per obtenir diferents punts de vista. Té una percepció que va més enllà de l’aparença immediata, com es va evidenciar durant l’activitat de descoberta de les vocals: en cada imatge hi havia una vocal amagada, però ell va identificar la possibilitat d’una segona vocal, pensant que una figura d’un pal podia suggerir la “I”. A més, és un gran aficionat de l’arc de Sant Martí, ja que sempre tria els colors dels retoladors seguint aquesta gamma quan realitza activitats, mostrant una clara preferència per aquesta sintonia.

Alumne A, per la seva banda, presenta dificultats en lectoescriptura i comprensió oral. Estem treballant en aquests aspectes mitjançant activitats que l’hi facin sentir-se partícip, com preguntar-li què ha fet durant el cap de setmana, què ha fet a l’escola o a casa. Tot i que sovint respon amb un “no me’n recordo”, li donem exemples perquè pugui evocar records o emocions. En una de les activitats, vam veure un conte que va permetre una major interacció sobre els seus “talismans secrets”. Vam explicar el conte Tiretes pel cor del llibre Superherois en embolics i vam relacionar-lo amb l’activitat dels talismans secrets del llibre Activitats per al desenvolupament de la intel·ligència emocional en el nen. A partir d’aquí, vam parlar sobre com vivim experiències agradables i desagradables, i com una emoció negativa pot transformar-se en positiva. A través d’aquestes preguntes vam ajudar-lo a connectar amb les seves emocions:

• Quina activitat t’ha agradat més i on t’ho has passat molt bé?
• Quina cosa no t’agrada que et facin?
• Quan t’has sentit molt estimat?

La veritat és que van sorgir respostes sorprenents. L’alumne va compartir experiències personals, com el fet que no li agrada menjar certs aliments que li cuina la mare, o que gaudeix molt jugant a futbol amb els seus amics. Així, poc a poc, vam aconseguir avançar en els objectius proposats.

Alumne N mostra una gran curiositat per aprendre i experimentar, cosa que sovint el porta a realitzar accions per comprovar què passa, sense tenir en compte les possibles conseqüències. És important que entengui que cada acció té una conseqüència, fins i tot quan no som conscients d’elles. La seva família ens ha comentat situacions en què, en certs moments, ell mateix nega els fets i després els reconeix, tot i que afirma que no actuava amb mala intenció, ja que la seva curiositat el porta a realitzar experiments. Per això, estem treballant per identificar les diferents conductes que manifesta a casa, a l’escola i al centre psicopedagògic, amb l’objectiu de trobar la millor manera de fer-li entendre que està bé reconèixer els seus actes, però que és fonamental aprendre dels errors i comprendre les seves conseqüències. Així, podrem ajudar-lo a prendre consciència i afavorir el seu benestar.

A més, per treballar en l’autoconeixement, hem realitzat l’activitat “La meva essència”, que ajuda a entrenar la consciència d’un mateix. En aquesta activitat, vam preguntar:

Els resultats d’aquesta activitat han estat molt positius i han contribuït a una millor comprensió d’ell mateix.

En conjunt, el treball en coordinació amb els referents de cada alumne (escola/casa) ens permet avançar en el desenvolupament personal i emocional de cada un d’ells.

Després d’una primera setmana amb certs obstacles, en Carlos ha tornat a l’institut i aquesta setmana he pogut començar a treballar amb ell.

Abans d’entrar en detalls, crec que ha estat una bona setmana i les meves sensacions en relació a l’alumne han millorat. Crec que d’alguna manera una part de mi temia el moment de posar-nos ‘mans a l’obra’ (tot i que ja havia treballat amb ell amb anterioritat). Aquest temor es vincula al fet que, un cop lliurat el R2, ja era el moment de començar a implementar allò que jo havia ideat. Aquest temor, suposo, és inherent a la transició estudiant-professional. Sento que els quefers de l’estudiant (pensar un treball, idear una intervenció, estudiar un examen) es desenvolupen en un plànol hipotètic i ideal. Es tracta d’un constant simulacre en el que mai s’acaba d’entrar en contacte amb la realitat educativa. Amb els infants i els adolescents, en carn i ossos. En canvi, l’exercici professional s’arrela en un espai concret, amb uns alumnes concrets, la vida i el futur dels quals depenen de com tu interacciones amb ells. El grau de responsabilitat associat a cada acció és major i, davant d’aquesta realitat, apareix el temor a no ser un bon professional.

Tanmateix, vam començar la setmana amb les dues hores de Visual i plàstica. En aquesta assignatura treballarem la construcció del diari de bitàcola. Cal dir que, segurament, hauré d’adaptar la forma i el contingut d’aquest diari mínimament al currículum exigit per l’assignatura, en tant que la docent d’aquesta m’ha permès vincular el meu projecte dins de la seva classe. Ara per ara, hem començat a treballar amb l’autoretrat. Em sembla un bon punt de partida per un diari personal.

Es tracta de construir un autoretrat, fent servir diverses tècniques d’il·lustració. A aquest autoretrat s’hi adjunta una descripció de l’alumne, que treballen a l’assignatura d’Àmbit lingüístic. Durant la construcció d’aquest relat, van començar a aflorar algunes reflexions de l’alumne sobre com se sent amb ell mateix, i en relació a la seva estat mèdic que l’obliga a faltar sovint a l’escola. També vaig aprofitar per explicar-li formalment el meu projecte d’intervenció. Vaig sentir-me segur. A més, l’alumne es mostra molt amable amb l’adult i en facilita molt el tracte. Per acabar, aquest divendres vam aconseguir fer una planificació setmanal. Tanmateix, vaig haver de dividir l’hora de treball amb ell perquè acabés un examen de socials que no va poder fer la setmana passada. Suposo que aquesta mena d’imprevistos són els que hauré d’acceptar i integrar en la meva feina.

Pel que fa als objectius de la planificació setmanal, l’última que havíem fet era de feia dos divendres. Ell assegura haver-los assolit tots; tanmateix, jo no vaig veure res perquè deia que ho tenia tot a casa. No sé com prendre’m aquesta declaració, ja que les companyes de l’EAD m’han advertit que no sempre és sincer. Veure’m la setmana que ve.

Alumne J (26/11/2014)

L’ Alumne J, té 6 anys amb un diagnòstic TEA. Aquest infant té unes necessitats del reforç positiu mitjançant una graella de cares contentes, s’utilitza quan demana permís, escolta, fa les feines, entre d’altres. Ell mateix busca la seva regulació mitjançant la necessitat d’explicar que a fet a l’escola (coses que ha fet bé i coses que no). Però per ell, es molt important verbalitzar-lo i escriure-ho. A més a més, es dona a la família unes normes de comportament, on s’explica les coses que es poden fer a l’escola i coses que no. Així ho reforcen a casa i a l’escola amb la tutora.

Descripció de l’activitat: Joc de taula

Es juga amb una versió adaptada del joc de taula Jenga, anomenada “Barretes Contentes”. En aquesta activitat, els participants han de treure una barreta de la torre sense que caigui. L’objectiu és desenvolupar habilitats com l’autocontrol, l’atenció i la concentració, mentre es respecten les normes del joc. Aquestes normes són: esperar el torn, retirar una sola barreta i no moure la torre. El nen ha d’esperar el seu torn, pensar i seguir les instruccions per garantir que el joc es realitzi de manera ordenada i amb èxit.

Objectius: Gestionar l’autocontrol i Millorar l’atenció i la concentració.

La reflexió personal: Aquesta intervenció busca millorar l’autoregulació emocional, les habilitats socials, tenint en compte les teories de Piaget i Vygotsky. Seguint els principis del constructivisme, s’aposta per un aprenentatge individualitzat i un suport social a través de la col·laboració entre família, escola i professionals. El reforç positiu i l’ús de la graella de “cares contentes” ajuden a l’alumne a identificar els seus èxits i dificultats, mentre que l’ activitat com el joc de Jenga treballen l’autocontrol, l’atenció i la concentració. Tot i això, és important ajustar-les constantment segons l’evolució de l’alumne, especialment amb el diagnòstic de TEA. La flexibilitat i el seguiment continu són claus per garantir l’èxit de la intervenció.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat, per veure com l’alumne gestiona el seu autocontrol, atenció i concentració.
2. Registres de seguiment (com la graella de cares contentes) per documentar els comportaments desitjats i els progressos en l’autoregulació.
3. Feedback de la família i mestres, per conèixer com l’alumne aplica els aprenentatges a casa i a l’escola.

L’avaluació de la intervenció a través del joc de Jenga es fonamenta en observacions concretes, preguntes reflexives i l’anàlisi dels resultats obtinguts en termes d’autocontrol, atenció, concentració i relacions socials. Els indicadors clau per avaluar l’èxit inclouen la satisfacció, la capacitat de seguir normes, l’autocontrol i la interacció positiva amb altres.

Observacions personals: Dificultat en seguir les regles: El nen tenia dificultats per seguir la norma que deia que, un cop tocada una barreta, havia de retirar la que havia tocat. Sovint, tocava una barreta i, de cop, intentava canviar a una altra, reflectint una dificultat per mantenir el focus i seguir la regla establerta.

Alumne A (26/11/2014)

L’alumne A, de 10 anys, està pendent de diagnòstic (TEA o TEL). Aquest infant presenta dificultats en la comprensió i l’expressió. Per aquest motiu, es treballa perquè pugui verbalitzar el que ha passat a l’escola. Tot i que no sap explicar-se amb claredat, en alguns casos pot respondre si se li proporcionen exemples o preguntes més concretes. Tanmateix, sovint amb la seva explicació no sap trobar les paraules adequades per expressar-se.

Descripció de l’activitat:

L’activitat es centra en treballar les emocions a partir de situacions personals viscudes pe l’alumne. Les emocions a tractar inclouen: alegria, tristesa, por, enfado, fàstic i vergonya. La professional guiarà l’alumne perquè identifiqui en quins moments a l’escola o a casa ha experimentat aquestes emocions, i les plasmi per escrit en un full. Per a cada emoció, l’alumne ha d’escriure una frase amb la qual se senti identificat. A continuació, reflexiona sobre exemples concrets de la seva experiència, ja sigui a l’escola amb amics, companys i mestres, o a casa amb la família.

Objectius:

–Desenvolupar habilitats de reconeixement i gestió emocional per afavorir la comprensió i expressió adequada de les emocions.

–Millorar la lectoescriptura i la comprensió oral amb activitats adaptades per estimular la seva capacitat de comprensió i expressió.

La reflexió personal: es fonamenta en la identificació de les seves necessitats prioritàries: la regulació emocional i les habilitats socials. Aquestes necessitats s’han abordat amb un pla d’intervenció realista, ajustat al temps i dinàmiques del centre, amb l’objectiu de promoure la inclusió i millorar l’autoregulació i el desenvolupament socioemocional. L’ús de les teories de Piaget i Vygotsky destaca la importància d’un aprenentatge individualitzat, experiencial i social. Tot i que la teoria constructivista és efectiva, cal una adaptació contínua per a la seva aplicació a un alumne amb necessitats específiques. La col·laboració estreta entre escola, família i professionals és fonamental per aconseguir els millors resultats.

Les evidències:

1. Observacions directes durant l’ activitat.
2. Registres de seguiment per documentar els comportaments desitjats i els progressos en comprensió i expressió de les emocions.
3. Feedback de la família i mestres.

L’avaluació de la intervenció a través de les emocions es fonamenta en observacions directes, l’ús d’indicadors específics (satisfacció, identificació emocional, aplicació de tècniques) i l’anàlisi dels resultats a través de feedback continu. Els compromisos i acords adoptats per l’infant són mesurats per l’aplicació pràctica d’allò après i el canvi en el comportament emocional. En aquest cas, es porta a terme de manera satisfactòria.

Observacions personals: L’alumne A mostrava dificultats per identificar les seves emocions i relacionar-les amb situacions concretes a l’escola o a casa. Per ajudar-lo, se li van proporcionar exemples específics, com ara vincular la felicitat amb un moment de joc amb amics. A través d’aquests exemples, va començar a fer algunes connexions entre emocions i situacions.

Bona tarda companys/es!

En aquestes setmanes i després de fer l’anàlisi de necessitats, he pogut veure que, tot i que el centre compta amb una educació exemplar en qüestió a idiomes, metodologies i projectes, hi ha una gran falta de recursos humans per poder atendre a tot l’alumnat amb diferents dificultats.

Seguit d’això, falta un seguiment continu de l’estat de cada alumne. Arrel d’aquest problema, tampoc es pot gestionar temps a donar eines i suport als alumnes que ho necessiten. Un gran problema de l’alumnat és el seu estat emocional perquè moltes vegades no saben de quina manera gestionar les seves emocions en relació als companys i inclús a nivell personal i familiar.

La millora que estic planificant va en relació a destinar sessions (jo ho posaré en pràctica de manera individual però es podria traslladar a fer-ho grupal) per donar eines i recursos als alumnes que ho necessitin arrel d’un sentiment: L’ANSIETAT.

L’ansietat infantil és una resposta natural del cos davant situacions que el nen percep com a amenaçadores, fins i tot si no són reals. Es produeix quan el cervell activa el sistema de “lluita o fugida” en tots els àmbits de la vida. Això pot provocar símptomes físics (com tremolors, suor, o mal de panxa), emocionals (com por intensa o irritabilitat), i conductuals (com evitar situacions). És necessari dotar d’eines als alumnes respecte a aquest sentiment i fer-los conscients del que és.

Seguim treballant!

Havent presentat l’informe relatiu al Repte 3 el dia 18 de novembre de 2024, aquesta era la primera setmana per implementar la intervenció. Tanmateix, aquesta no començava de zero, ja que jo, des de l’inici d’aquest pràcticum, ja havia dedicat les meves hores del divendres a fer la planificació setmanal amb en Carlos. També és per aquest motiu que vaig decidir incorporar aquesta acció dintre del pla d’actuació que em proposava.

L’última planificació setmanal la vam fer el divendres 8 de novembre. Tal com s’exposa al R3, cada divendres ens tornem a reunir i avaluem la consecució dels objectius establerts l’últim divendres. Tanmateix, el divendres següent (el dia 15 de Novembre) en Carlos va faltar a l’escola. Així doncs, ara havien de transcórrer set dies més per a poder trobar-nos de nou i avaluar la planificació setmanal.

El problema està en el que ha ocorregut durant aquesta setmana (del 18 al 22 de novembre). Seguint la planificació del R3, dilluns de 9:00 a 11:00 vaig entrar a l’aula de Visual i plàstica, per tal de començar a treballar en el quadern de bitàcola proposat. Tanmateix, en Carlos va començar a presentar unes fortes migranyes, acompanyades de vòmits i marejos. Vam haver de trucar a casa i va abandonar el centre. Mes tard, vaig assabentar-me’n de què aquella mateixa nit havia estat ingressat a l’hospital. Durant tota la setmana no ha vingut al centre.

Aquesta primera setmana m’enfronta a una realitat que, tot i conèixer-la, no era conscient de les repercussions que pot tenir sobre la intervenció planificada. En Carlos pateix una condició mèdica que li provoca aquestes fortes migranyes i aquestes absències a l’escola són recurrents. A més, quan falta a l’escola és perquè es troba incapacitat per treballar de forma autònoma o fer un seguiment de les tasques escolars des de casa. Tenint en compte que el període per a la implementació de la intervenció compren un total de sis setmanes i ja n’ha transcorregut una, he de reflexionar sobre com ajustar els objectius i les accions ideades a les possibilitats que la situació m’ofereix.

Considero que encara és d’hora per a replantejaments. Vull deixar una setmana més de marge. En funció del que ocorri aquesta setmana, hauré començar a prendre decisions.

REPTE 2. PP

Hola companys/es! Us presento el meu centre de pràctiques: SEK Catalunya. Ara mateix estic realitzant pràctiques dins de l’etapa d’Educació Primària i he fet l’anàlisi de necessitats del centre. M’ha costat una mica poder veure quines mancances tenen perquè és un centre que ofereix una educació molt àmplia. Crec que l’anàlisi final és un aspecte a millorar i espero fer-ho amb el disseny d’intervenció.

Moltes gràcies!!

“IFEmocions”, com s’ha mencionat en l’anterior entrada al Folio, és una intervenció destinada a fomentar el desenvolupament de les competències emocionals dels alumnes de l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) a l’Institut Montilivi.

La intervenció consta de diverses dinàmiques participatives, experiencials i reflexives dissenyades específicament per als discents de l’IFE que es realitzaran en sessions setmanals durant els mesos de novembre i desembre. En aquest sentit, cal tenir en compte que el temps per dur a terme la intervenció és limitat i que, per tant, un dels punts febles de la intervenció és la dificultat per treballar mancomunadament amb la resta de professionals.

Així mateix, aquesta proposta vol donar un gran pes a la seva avaluació, considerant tres moments clau (inicial, processual i final) i volent triangular la informació amb diferents instruments com rúbriques d’autoavaluació i observacions estructurades.

La següent infografia intenta oferir una visió general de la planificació de la intervenció, mostrant els elements clau de manera organitzada.

Bona tarda, en aquesta entrada comparteixo la infografia que he dut a terme en relació al meu projecte.

A continuació, també adjunto l’enllaç del Canva directe per tal de visualitzar la infografia amb més claredat. https://www.canva.com/design/DAGW3fWev3w/WoZzDSpMIXKVqf8TK1fQjQ/edit?utm_content=DAGW3fWev3w&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Al FAR, de Manresa, s’observa una clara importància en relació amb el tema de la sexualitat. A l’etapa dels 16 als 24 anys, s’aprecia una transició crucial en la vida de les persones. D’aquesta manera, una educació sexual de qualitat ha de proporcionar informació clara i basada en l’evidència sobre la salut sexual, les relacions afectives, el consentiment, els drets sexual i la diversitat de gènere i orientacions sexuals.

Així, ja que els adolescents es troben enmig d’una etapa de descobriment i exploració, és molt important que tinguin accés a la informació necessària, per tal de prendre decisions sexuals conscients, informades i responsables. A més a més, el fet d’abordar aquests aspectes, ajuda a prevenir possibles situacions de malestar emocional, violència de gènere i relacions tòxiques.

Gràcies a les observacions del centre i l’entrevista duta a terme, es percep una manca d’informació i activitats destinades a aquest tema. Per aquest motiu, existeix una necessitat urgent d’ampliar aquests recursos per tal d’assegurar un abordatge més efectiu.

Per tant, és vital comprendre la importància d’aquest. Així, cal proporcionar el suport adequat. En aquest cas, es pretén desenvolupar un programa per a alumnes d’entre 16 i 24 anys, mitjançant la incorporació de diverses activitats reflexives i dinàmiques i els recursos adequats. Doncs, les activitats estan relacionades amb els objectius predefinits, per tal de garantir una integració i relació directa amb les demandes educatives dels alumnes del centre.

“Permetre que l’alumnat amb una condició o discapacitat invisible (TEA, TDAH, dislèxia…) tingui dificultats acadèmiques o socials quan el que necessita pel seu èxit són adequacions apropiades i instruccions explícites, no és diferent de no proporcionar una rampa per algú en cadira de rodes”.