12/12/2024

El passat dia 9 de desembre li vaig ensenyar el formulari ad hoc a la Susana (psicopedagoga del centre) i el 10 de desembre, li vaig enviar el formulari al director per tenir la seva confirmació i poder enviar el qüestionari a la resta de docents, i així poder obtenir informació. 

Encara no he tingut resposta per veure si cal fer alguna modificació al formulari o del contrari, considera que està correcte i que es pot fer difusió d’aquest per obtenir respostes. 

He creat el formulari per justificar la necessitat de poder aportar recursos i informació als docents sobre el benestar emocional i com aquest pot afectar en tot el que comporta el nostre dia a dia. D’igual forma, la idea és poder crear 4 carpetes relacionades directament amb el benestar emocional, on podran trobar diferents eines per llegir, reflexionar, practicar i implementar a l’aula. Tot de manera autoregulada pels propis docents. Finalment, se’ls hi proporciona un qüestionari per avaluar la seva percepció en relació a la utilitat dels materials proporcionats.

Per exemple:

Carpeta de Activitat:

Poc a poc, aniré elaborant el material de cada carpeta per poder compartir-ho!

3/12/2024

He començat a elaborar el qüestionari per recollir informació sobre el benestar emocional dels docents en relació a la gestió que tenen sobre el comportament de l’alumnat a l’aula. El formulari que he elaborat, està format per 2 parts diferenciades:

• Pel que fa a la primera part, es divideix en 5 seccions per poder indagar sobre la gestió del comportament de l’alumnat a l’aula per part dels docents, i preguntes relacionades amb com afecta el comportament al seu benestar emocional. Així com quins recursos consideren necessaris per millorar aquesta qüestió. 
• A la segona part he introduït l’escala abreujada Psychological Well-Being Scale (PWB) de Carol Ryff. Aquesta consta de 9 ítems per cadascuna de les dimensions del benestar psicològic (54 ítems totals). Aquesta versió manté la riquesa de la versió original de 84 ítems però és més breu i eficient. Les sis dimensions clau son: Autonomia, Control Ambiental, Creixement Personal, Relacions Positives, Objectiu Vital i Autoacceptació.

Per poder preservar l’anonimat de les participants, he demanat que introdueixin la seva data de naixement. D’aquesta forma, podran respondre el formulari per segona vegada, i es podran comparar les respostes.

A veure què pensen!

Arribats a les acaballes del meu procés de pràcticum, m’agradaria aportar al meu folio un seguit d’entrades que tindran per títol Reflexions teòrico-practiques, l’objectiu de les quals serà aportar una reflexió més profunda sobre les experiències que he viscut al centre, vinculant-les a les referències teòriques que em permetin dotar-les de més sentit.

Així, m’agradaria començar aquesta sèrie d’entrades parlant sobre el que ha estat la construcció d’una identitat professional. Recordo escriure en una de les primeres entrades del diari (la que pren per títol Anem prenent rumb) sobre certa por i temor a l’hora d’iniciar el meu projecte d’intervenció. Crec que les emocions sempre ens parlen i és interessant prestar-hi atenció. Ha estat l’anàlisi d’aquesta por el que m’ha permès entendre el procés que he viscut i que avui relato.

Un dels aprenentatges més importants per mi ha estat la construcció d’una identitat professional. Bé, més aviat, l’inici de la construcció, ja que aquest procés només ha fet que començar. La identitat professional, segons Badia (2021) es configura a través dels coneixements professionals de base, els coneixements relatius a la intervenció i els coneixements relatius als serveis psicopedagògics. Crec que el meu procés d’aprenentatge es descriu principalment per com ha canviat la meva relació amb aquest conjunt de coneixements. Recuperant la qüestió de la por, crec que aquesta estava lligada a la necessitat de ser validat a través de les meves accions. Una validació que prové de constatar que els meus coneixements i les meves habilitats són efectives un cop es posen a disposició d’un altre. Aquesta anàlisi permet entreveure que la manera en com jo concebia la intervenció psicopedagògica era la d’assumir el fet d’ocupar una posició d’expert i que, per tant, en mi recaurien les expectatives i responsabilitats que es poden deduir d’algú expert.

Han sigut diverses les experiències que m’han ajudat a concebre la meva posició i la relació amb la meva identitat professional des d’un altre angle. Però, en general, crec que ha estat la mateixa realitat de l’alumne (el seu context familiar i de salut) i la gran mesura en què això ha complicat la meva intervenció el que m’ha fet canviar de parer. La realitat és complexa, canviant, i imprevisible. Plantejar la intervenció psicopedagògica des de la posició del saber assumeix l’existència d’un saber que ho pot abastar tot: allò previsible i allò imprevisible. I aquest saber és gairebé utòpic. Crec que he après a habitar la incertesa i a actuar més des del no-saber que des del saber. Quan Bolea i Cárcel (2019) parlen sobre la intervenció en un sentit de mancomunació i indagació, posen el focus precisament sobre això. Els processos d’intervenció ocorren si els professionals es posicionés des del lloc del qual no saben i poden mirar cap a què ens pot oferir l’entorn per a treballar.

Així, crec que puc ressaltar com a aprenentatge el fet d’entendre que allò que em configura com a professional no és què puc donar a l’altre (que, evidentment, també és important) sinó com puc situar-me en un entorn que m’està donant unes condicions per treballar que, sovint, no puc controlar. Entendre que, essent aquestes les cartes que tinc per jugar, així haurem de jugarem.

REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Bolea, E [Enric], Carcel, I [Esther]. (2019). Eix 2. Marc de referència psicopedagògic [recurs d’aprenentatge]. Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya, aula virtual https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00269090/pdf/PID_00269090.pdf

Badia, A. [Antoni]. (2021). Principis i fonaments de la intervención psicopedagógica. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya [FUOC].

Afegeixo aquesta entrada més que res a tall anecdòtic.

El divendres 20 de desembre vaig participar en l’amic invisible de 1r d’ESO A, el grup del Carlos i amb el que he estat entrant a l’aula tots aquests mesos. A part, són el grup que jo he tingut com a monitor de lleure des de 4t de primària.

En Carlos no va venir, però va fer arribar al centre el regal que havia preparat per al seu amic invisible. Es tractà d’un dibuix molt gran d’un lleó.

M’agrada ressaltar aquesta anècdota com a símptoma de la bona sintonia d’en Carlos amb els seus companys, i de la bona predisposició a cuidar el vincle que ha generat amb ells.

Ens situem el divendres 13 de Desembre, penúltim divendres del trimestre. Abans d’iniciar el relat d’aquesta sessió de programació, és necessari aportar cert context de la situació de l’alumne. Durant aquella setmana (la del 9 al 13 de Desembre) la meva companya de pràctiques em va informar que hi havia informacions sobre en Carlos que havia de saber. M’ho va comentar el dilluns, després de la reunió de la CAEI, reunions a les quals jo ja no assisteixo a causa del suport d’aula que faig a Visual i Plàstica.

Així, el dia següent, la meva tutora m’informa que en Carlos està pendent d’una intervenció quirúrgica molt delicada relacionada amb la seva cardiopatia i que la setmana que ve començarien les proves per estudiar-ne la viabilitat. Si aquesta intervenció no fos viable, en Carlos potser hauria de començar a estudiar mitjançant una atenció domiciliària.

Amb aquesta informació, el divendres 13 vaig treure’l de l’aula per anar a fer la nostra programació setmanal.

Em vaig trobar a un Carlos completament bloquejat. Mostrava clars símptomes d’ansietat, li tremolava el pols i li costava parlar. Em va dir que tenia molta por de l’operació i es va sincerar i em va explicar que no havia fet res de feina a casa. En aquell moment, vaig descartar el fet de fer una programació setmanal, ja que va ser evident que aquesta no tenia cap sentit. En lloc d’això, vaig agrair-li la sinceritat i vaig explicar-li que el més important era que ell trobés la manera d’estar tranquil i cuidar-se. Que tot aniria bé, i que dels deures ja ens en preocuparem més endavant. Després de conversar una mica més, vaig deixar que tornés a l’aula.

Durant tota la setmana següent no va venir a l’escola.

29/11/2024

El director del centre m’ha comunicat que volia parlar amb mi per la meva idea de producte a elaborar. Un cop he parlat amb ell avui, m’ha fet veure que explorar el benestar emocional del docent era un tema complicat, ja que podria crear situacions complexes i tenses. Li he comentat que li donaria una volta per veure de quina manera podia adequar el contingut a la necessitat present del centre, perquè la meva intenció és poder crear quelcom que els hi sigui útil.

Un cop he acabat les pràctiques del dia d’avui, he reflexionat sobre què podia fer i de quina manera podia modificar la meva proposta perquè s’adeqüés més a la realitat i que fos útil. Hi ha molts temes que poden afectar el benestar emocional, així que fent una mica de cerca sobre els temes més destacats que poden estar incidint. D’entre aquests temes, n’hi ha un que he considerat molt interessant: El comportament de l’alumnat a l’aula. En aquest sentit, he cregut convenient fer aquesta adaptació, de tal forma que el producte a elaborar finalment sigui una càpsula formativa oferint recursos als docents per poder millorar la  seva gestió amb relació amb el comportament de l’alumnat a l’aula.

25/11/2024

Després de poder comunicar la meva intenció del projecte al centre, em va comentar la meva tutora de pràctiques que havia de consultar al director el fet de poder indagar sobre el benestar emocional del docent. 

He cregut convenient, després de fer la lectura de les necessitats esmentades pels docents i per la mateixa psicopedagoga del centre, poder elaborar material d’autoformació pel professorat sobre el benestar emocional i pautes per millorar-ho. Inicialment, no m’havia plantejat que el meu producte resultés així, però m’he hagut d’adequar al centre, a la seva realitat i a la realitat que visc jo. 

En aquest sentit, he pensat que seria útil poder elaborar quatre carpetes compartides, cadascuna de les quals contingui informació relacionada amb el benestar emocional. En aquest sentit, aquestes podrien ser: benestar emocional, comunicació, activitat i autoconeixement.